Poemes de reusenques

Només et veig jo

MONTSE FARRÉS

Només et veig jo

quant de tant en tant retornes

i els meus ulls reposen

sobre fotografies antigues.

Et reconec, en la llum

dels teus ulls. Tenies sis anys, dotze,

en tenies vint-i-sis, també trenta-dos,

quaranta-sis, cinquanta-dos

i obro la voluntat d’un diàleg privat.

Sec vora teu,

amb sentiments contraposats.

No sé si em compadeixes.

Ja no cal que ho entengui,

només tinc present el  tacte

de l’una o l’altre

petjant-me la memòria,

invisibles en l’espai

i tant a prop cada vegada.

 * *

Els poemes em bullen al cap

ARÀNTZAZU FONTS PALLACH

Els poemes em bullen al cap

com  libel·lules brunzidores.

A vegades les puc caçar al vol,

però moltes vegades se m’escapen

per sempre.

* *

 

Veu en off

LENA PAÜLS

Amb calçat de paraula i trena,

no m'interessa res

que no pugui compartir.

El teatre existeix quan algú el mira.

* *

Corbera

M. DOLORS VALLVERDÚ

S’esborra de l’arena

el solc de la tempesta

i el vent crema en els llavis

brases de soques ermes.

La batalla domina

fondals i valls esquerpes,

no queda res, no queda

només un ritme sec,

només el plor perdut

i la sang arrencada

en el moment més alt

de l’hecatombe negra.

El sol és tan amunt

que ni al castell enveja.

Tres vegades desfeta

i encara el teu esperit,

imponent fortalesa,

teixeix llum de demà

que va baixant per l’Ebre.

* * 

Escrit inclòs a l´obra Intimitat
FINA VECIANA 

Moments de vellut càlid,
amb incerta fragilitat tot belluga
i pensa.
Estances naturals
tan properes com el pa...
o com l´aigua calenta.


* *
Escolteu-les a Ràdio Reus