Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lletraferides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lletraferides. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de novembre del 2022

Article a NW: "Rosa Tort: Tot el que no es dona es perd", de Carme Andrade

Infermera i activista social. Pionera dels equips professionals PADES, gràcies a la seva tenacitat i la formació rebuda en el camp del dolor i de les cures pal·liatives. Com a infermera a les consultes d’urologia i ginecologia del CAP Sant Pere va aportar la seva experiència per obrir camins de millora en tot el servei de salut pública del país.

Descarregueu l'article en PDF


Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 120, novembre 2022



dimecres, 20 de juliol del 2022

Article a NW: "Rosa Vigo Morer, la mestra indisciplinada", de Ció Munté

La resistència franquista es va fer des de molts fronts. Les escoles religioses eren camps de mines difícils de travessar, però sempre hi havia algú que creuava i navegava contra corrent, com el d’aquesta religiosa, mestra, catalanista i d’esquerres. 

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF



Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 117, juliol 2022

dimecres, 15 de juny del 2022

Article a NW: "Els noms de ploma: Maria Domènech i altres casos", de Fina Masdéu

Al llarg de la història de la literatura es detecta que moltes escriptores van camuflar la seva identitat darrere un pseudònim masculí; si eren casades, n’hi havia que afegien el cognom del marit a la seva signatura. No és cap novetat, però cal recordar-ho, per recordar-les.

 

Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 116, juny 2022


dimecres, 16 de febrer del 2022

Article a NW: "Autores a les antologies de poesia reusenca (1956-1961)", de Fina Masdéu

A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Fina Masdéu revisa la presència de dones en set antologies de poesia reusenca de la segona meitat del segle XX. El còmput final dona un total de quatre noms femenins enfront de més d'una vintena de masculins.

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF


«NW. La Revista de Reus», 112, febrer 2022


dimecres, 19 de gener del 2022

Article a NW: "Antònia Abelló i Filella (1913-1981) Periodisme militant. Escriptura de la memòria", de Carme Puyol

A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Carme Puyol Torres parla d'Antònia Abelló i Fillella,  paradigma del periodisme emergent femení durant la II República i de la repressió franquista sobre les dones militants i compromeses amb la causa republicana i catalana.

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

dimecres, 22 de desembre del 2021

Article a NW: 'Tecla Martorell, al rescat de les memòries oblidades', de Carme Andrade

A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Carme Andrade parla de Tecla Martorell, una escriptora compromesa amb el seu temps, amb el seu entorn i amb el rol que els esdeveniments han fet viure a moltes dones a les quals ha dedicat una bona part de la seva producció literària.

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF


 
 
 

dijous, 18 de novembre del 2021

Article a NW: 'Maria Elena Forniés Mercadé, mestra de català', de Ció Munté

A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Ció Munté parla de  Maria Elena Forniés Mercadé, mestra de català, que amb la seva feina silenciosa, sistemàtica i ferma va contribuir a mantenir la llengua, la cultura i la forma de pensar que el règim dictatorial havia previst destruir. 
 
 
«NW. La Revista de Reus», 109, novembre 2021
 

dimecres, 20 d’octubre del 2021

Article a NW: 'Conxita Nolla i Abelló, poeta d'arrel', de Lena Paüls

A la secció 'Lletraferides' de «NW La Revista de Reus»,  donem a conèixer la poeta Conxita Nolla i Abelló (Duesaigües, 1920-2010), una autora que no aspirava a cap altre reconeixement a banda de la seva xarxa social de proximitat. Només la ciutadania de Duesaigües i d'altres pobles del Baix Camp van tenir el privilegi de sentir i d'assaborir la seva poesia. Va aconseguir l'objectiu de qualsevol creador artístic: arribar al cor d'uns receptors ideals.

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

«NW. La Revista de Reus», 108, octubre 2021

dimecres, 15 de setembre del 2021

Article a NW: 'Genoveva i Constanza, pioneres de la literatura reusenca escrita per dones', de Victòria Rodrigo

NW La Revista de Reus obre la secció 'Lletraferides' que anirà a càrrec de Reusenques de Lletres. Es tracta de donar a conèixer dones singulars i apassionades per les lletres, del nostre entorn —el Camp de Tarragona, però no exclusivament—, la majoria de les quals no han estat reconegudes com caldria.

Una nova col·laboració, després de dues temporades aportant-hi relats il·lustrats, que ens plau de manera especial perquè tenim l'oportunitat de contribuir a fer visibles escriptores, mestres, traductores... en definitiva, dones de lletres: Lletraferides.

Signa el primer article Victòria Rodrigo:  Genoveva i Constanza, pioneres de la literatura reusenca escrita per dones.   
 
 
 

NW. La Revista de Reus, 107, setembre 2021