dijous, 8 d’agost del 2013

FRAGMENTS DE LA PRESENTACIÓ DE LA PRIMERA SESSIÓ DE “POESIA I COLOR”, FETA PER XAVIER AMORÓS




Nits d’estiu a Reus (11 de juliol de 2013)
Ara penso en les escriptores reusenques que conec o he llegit. No sóc historiador i me’n dec deixar algunes, però el que m’interessa és pensar en aquest grup de dones que aquesta primavera s’ha creat en aquesta ciutat (i que estan disposades a servir l’art literari, cosa que significa, a la vegada, servir Reus i tothom); una sortosa iniciativa ja en marxa i que devem a la professora Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria Rodrigo; una agrupació que ha sortit, pel que veig jo, amb els braços oberts i disposada rebre tothom que comparteixi les seves positives ambicions. [...].

La veritat és que jo crec que el cervell, la intel·ligència en un estat que jo diria absolutament pur, no ha de tenir gènere, no ha de tenir sexe, però la cultura, l’herència cultural, les lleis i els costums equivocats i heretats, les càrregues religioses fan que, a l’hora de la realitat, la intel·ligència de l’home i de la dona, tot i essent iguals en la fórmula, actuïn de diferent manera; per això, malgrat tot, hi ha una literatura masculina i una altra de femenina. Dues maneres de veure la vida, de jutjar-la, d’assaborir-la i de suportar-la.
Aplaudeixo amb entusiasme l’existència, les intencions i el propòsit d’aquest “Col·lectiu Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, constituït per dones que estimen l’art literari i la societat. Aquest col·lectiu que, com vostès saben, va publicar un llibre per Sant Jordi que és clarament satisfactori per a qui el llegeixi, sigui o no sigui de Reus, però que estimi la literatura i la societat. Mai no s’havia fet res semblant i aquesta gent mereix el nostre aplaudiment i la nostra gratitud. [...]
 

És una associació del tot oberta, gens condicionada, que no ha volgut lluir cap anagrama ni cap sigla que pugui limitar la seva obertura total. És oberta a totes les reusenques (en les diverses gammes que poden determinar la seva vinculació a la ciutat), a totes aquelles dones que valorin l’art literari, el més autèntic i més lògic en aquest territori, amb la intensitat que mereix. Aquest és, i així ho demostra, l’esperit que mou i que donarà llarga vida al col·lectiu: lletres reusenques i reusenques de lletres.

divendres, 2 d’agost del 2013

Torneu sempre

© Fina Veciana. La caseta del pont blau
Tècnica mixta sobre fusta, 50 x 50
Per a les Reusenques de Lletres

Vespre, hora foscant. Heu deixat el fanal de l'entrada encès. Tornareu. Sempre torneu. Sota el ràfec hi ha l'escut amb la divisa bategant, la raó de viure. Al brancal, ferrades i ceràmiques per recollir aigua. Us hi espera la cambra del pol·len amb cent mil partícules levitant, suspeses en el temps. Al terra de llicorella, han florit els bulbs i les llavors que han escampat les merles. Hi circuleu enfilats en una escala de gat i us adormiu com faquirs entre les volutes de l'espiral del bloc. Teniu per coixí sensacions amuntegades d'altres llocs, el cruixit del foc de la planta baixa i el xiulet de coets que mouen bastiments, bigues, envans, graons. Arribeu pel pont de nou ulls que guaita cap a  la sintaxi de colors i hi deixeu el bol d'ofrena per al nou viatge.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana