dimarts, 26 de març del 2013

Carta d'una lectora i una raó per continuar

Victòria,
vaig assistir el passat divendres a la primera trobada d’escriptores reusenques a la Biblioteca Central, i d’aquí neix aquest desig de comunicar-me amb tu i amb  la resta de les escriptores que us vau donar a conèixer al públic.
Quan l’acte va arribar a la seva fi, el regidor de cultura de  l’Ajuntament de Reus va fer el seu paper i us va agrair la vostra iniciativa etc., la qual cosa va ser molt correcta i adequada.
Llavors jo em vaig sentir trista perquè els que us acompanyàvem i us escoltàvem no us vam preguntar ni comentar res, almenys públicament, potser després algú o altre ho va fer, jo ho desconec, perquè vaig ser una de les que, en donar per acabada la xerrada, vaig marxar cap a casa.
I és que tenia tant a dir-vos que era millor deixar-ho córrer. Si tingués el do de la paraula parlada potser m’hagués atrevit a fer algun comentari. En qualsevol cas, mentre m’anava cap a casa, no podia treure’m del cap el que us hagués volgut dir, i el que hagués volgut fer i que, finalment, ho vaig materialitzar  en el  món de la imaginació.
.........................................................................................
Just abans d’acomiadar l’acte, l’escriptora Victòria Rodrigo va demanar si algú volia dir alguna cosa. Van passar uns segons de silenci incert i els assistents van començar a moure’s dels seus seients per iniciar la marxa cap allà on el destí els esperés.
De cop, una de les presents, es va aixecar de la cadira i sense pensar-s’ho dues vegades va dirigir-se a la tarima on acabava de parlar el Sr. Regidor de Cultura.
   -Bona nit –va dir amb certa timidesa.
 Llavors es va dirigir als assistents en general i a les escriptores en particular que acabava de conèixer, mentre elles tornaven als seus llocs i alguns dels assistents amb cert estupor s’asseien novament a les seves cadires.
   -Voldria agrair a cadascuna de vosaltres el vostre desig de compartir amb el públic les vostres experiències com a escriptores. Aquest és sens dubte un regal que feu com un extra que s’afegeix al que és el veritable regal d’escriure i explicar-nos les vostres històries novel·lades.
Us heu obert amb passió als que avui us acompanyem i ens heu explicat les vostres dèries, els vostres desitjos, despullant la vostra ànima àvida d’aventures.  Ànima que cerca mapes que amaguen tresors secrets:  paraules exactes, noms de qui cal seguir per desvetllar la història sencera i entendre la força que empeny  homes,  dones i  infants a actuar i viure com ho fan.
 Ha estat interessant, agradable, entranyable, perquè  darrera de totes les paraules que heu pronunciat, de tots els gestos que us han acompanyat, heu obert la porta que condueix a la cambra dels vostres sentiments i us heu deixat conèixer, més i tot del que us penseu.
 Aquesta nit he vingut fins aquí desafiant horaris, nens petits i marits per conèixer-vos i puc dir que ha pagat la pena. Particularment he vingut assedegada per conèixer algú que com vosaltres heu sabut tirar endavant i amb encert la vostra passió i  _beneïda  bogeria_ per contar històries. Jo sóc del vostre espècimen i m’he sentit molt agraïda que em permetéssiu saber una miqueta més de vosaltres. Gràcies per tot el que heu compartit amb tots nosaltres.
La noia va fer una petita pausa i mirant els ulls de les escriptores va afegir.

   -Gràcies -. No sé ben bé què faig aquí a dalt, però, potser  en el fons ha estat el propi univers que ha volgut equilibrar la balança i retornar-vos una mica del que heu donat.  Tant dónes, tant reps.
Hi va haver bastants aplaudiments i somriures de complicitat que volien unir-se al que aquella noia havia expressat.
Ja de camí cap a casa seva, es va alçar el coll de l’abric i es va cordar tots els botons per protegir- se  del fred de la nit, llavors va ser quan es va adonar que caminava més lleugera, l’ ànima, una miqueta més feliç, li feia de tant en tant no tocar els peus al terra...
 
Glòria Maroto

diumenge, 24 de març del 2013

LA PLOMA DE QUETZAL




"Només silenci i l’airet fred de Prades, que estava nevat, la humitat del mar que també arribava aquella nit, i el tambor marcant el pas, el toc de trompeta de tant en tant, recordant la mort com un avís de carronyer, un so que formava un nus a l’estómac. Creu-me que emocionava. Sobretot el Crist que portaven a pes, amb el cap inclinat i la corona d’espines, tan maltractat que venien ganes d’ajudar-lo. I la Verge traspassada de dolor, tota vestida de negre, amb un mantell de vellut i una gran corona daurada. Sort dels quatre arcàngels que la consolaven, però era la veritable imatge del desconsol, envoltada de clavells i sense poder-los olorar, perduda en penes inexplicables. Això es repetia cada any a Reus, i encara ho deuen fer, any rere any el rostre de la Verge traspuant aflicció, i sense poder fer-hi res. –Va somriure amb un gest forçat–. No sé, em causà una pena molt gran tot plegat, ja sé que estic parlant d’una imatge, però se’m va quedar clavada a l’ànima.”
Marta Molas (1999), Barcelona: Viena.

dijous, 21 de març del 2013

Poemes de reusenques



Només et veig jo
MONTSE FARRÉS

Només et veig jo
quant de tant en tant retornes
i els meus ulls reposen
sobre fotografies antigues.
Et reconec, en la llum
dels teus ulls. Tenies sis anys, dotze,
en tenies vint-i-sis, també trenta-dos,
quaranta-sis, cinquanta-dos
i obro la voluntat d’un diàleg privat.
Sec vora teu,
amb sentiments contraposats.
No sé si em compadeixes.
Ja no cal que ho entengui,
només tinc present el  tacte
de l’una o l’altre
petjant-me la memòria,
invisibles en l’espai
i tant a prop cada vegada.

 * *

Els poemes em bullen al cap
ARÀNTZAZU FONTS PALLACH

Els poemes em bullen al cap
com  libel·lules brunzidores.
A vegades les puc caçar al vol,
però moltes vegades se m’escapen
per sempre.

* *
 
Veu en off
LENA PAÜLS

Amb calçat de paraula i trena,
no m'interessa res
que no pugui compartir.
El teatre existeix quan algú el mira.

* *

Corbera
M. DOLORS VALLVERDÚ

S’esborra de l’arena
el solc de la tempesta
i el vent crema en els llavis
brases de soques ermes.

La batalla domina
fondals i valls esquerpes,
no queda res, no queda
només un ritme sec,
només el plor perdut
i la sang arrencada
en el moment més alt
de l’hecatombe negra.

El sol és tan amunt
que ni al castell enveja.
Tres vegades desfeta
i encara el teu esperit,
imponent fortalesa,
teixeix llum de demà
que va baixant per l’Ebre.

* * 

Escrit inclòs a l´obra Intimitat
FINA VECIANA 

Moments de vellut càlid,
amb incerta fragilitat tot belluga
i pensa.
Estances naturals
tan properes com el pa...
o com l´aigua calenta.


* *
Escolteu-les a Ràdio Reus

dimarts, 19 de març del 2013

El conte de les reusenques de lletres



Vet aquí que una vegada es van trobar dues dones, que eren del mateix poble però que  no es coneixien gaire, en un espai on fins feia ben poc s’hi anava a fer la bugada i que havia esdevingut un lloc ben acollidor que afavoria la conversa. Xerrant, xerrant, les dues dones van descobrir gustos compartits i van acordar que hi tornarien, que els era agradable l’intercanvi d’idees i la companyia i que, doncs, n’havien de treure suc.
I així ho van fer: una altra trobada per estirar el fil del primer dia en va portar una altra per anar cabdellant, i una altra, i una altra... de manera que van anar trenant amistat, projectes i il·lusions. Llavors, se’ls va acudir que n’havien de fer partícips a més dones del veïnat, que les volien convidar a afegir-se a aquests seus projectes i il·lusions. Això sí, les haurien d’avisar que l’única condició era que ho havien de fer per gust, perquè sí.
Afables i generoses, les altres dones van dir que sí, que s’apuntaven a pujar al mateix carro. I vet aquí que totes plegades van fer, desfer i refer, ben engrescades amb el tràfec, fins que van pensar que potser els altres habitants del poble –i els de fora vila també– voldrien compartir algunes estones amb elles, perquè els expliquessin les seves dèries i les seves fílies. I van fer una crida plena de colors, de paraules i d’entusiasme, i... fins aquí, fins avui, perquè el conte per ara no s'ha acabat.
Ara, vostès, lectors del bloc, públic de les sessions, ja formen també part del relat, del qual ajudaran a escriure el final.

El col·lectiu "Reusenques de lletres"

 

Reus ha estat sempre una ciutat d’artistes i de molts bons escriptors. I també d’escriptores com ho demostra el llibre que avui és centre d’atenció en aquest blog. Parlo de “Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, una obra editada per Silva Editorial que és també una activitat literària col·lectiva molt interessant. 
Vint autores del territori amb trajectòries literàries ben diferents (novel·la, poesia, periodisme, assaig...) formen part del projecte que a més, i a mode de tast, es va presentant en diferents sessions on intervenen les autores. 
Com a suport a les activitats que realitzen ha nascut també un blog que recull tot els moviments del col·lectiu i que podeu consultar AQUÍ
Les escriptores que prenen part en aquest llibre són: Carme Agustench, M. Lluïsa Amorós, Natàlia Borbonès, Maria Cabré, Montserrat Corretger, Montse Farrés, Anna Figueras, Montserrat Flores, Aràntzazu Fonts, Txell Granados, Dolors Joanpere, Marta Magrinyà, Fina Masdéu, Marta Molas, Isabel Olesti, Rosa Pagès, Lena Paüls, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Victòria Rodrigo, Agnès Toda, Coia Valls, Dolors Vallverdú i Antònia Abelló (In memòriam). 
El passat dijous vaig tenir el plaer d’assistir a una de les quatre sessions que us comentava. Es va fer a la Biblioteca Xavier Amorós sota el títol “L’univers líric. I amb ulls d’infant” en la qual hi van intervenir les escriptores Maria Dolors Vallverdú, Aràntzazu Fonts, Montse Farrès, Maria Cabré, Carme Agustench, Lena Paüls i Agnès Toda.
La Montse Farrés
A la sessió que us dic vaig assistir-hi molt especialment per donar suport a la pròpia iniciativa literària però també a la Montse Farrés que a més de ser una molt bona poeta és encara molt millor amiga. 
La Montse és una d’aquestes persones que has de conèixer per entendre que la vida té molts bons moments i és plena d’estones on aprens escoltant i nodreixes parlant. Perquè hi ha gent, ben poca però n’hi ha, amb qui tens empatia des del primer segon. Amb la Montse varem treballar plegats en un projecte que havia iniciat ella, el del llibre del Jaume Joan Magriñà i del Keyboard de Reus, que es va acabar realitzant i que es va presentar l’any passat. 
El procés va ser senzill. Primer varem parlar via correu electrònic, després per telèfon i finalment ens varem veure en persona. I aquí va iniciar-se una amistat que perdura i no es trencarà. Ella, la Montse, s’ha llençat de ple al món de les lletres i les poesies que escriu arriben al públic i guanyen premis. I això succeeix per dos motius: perquè escriu posant-hi tots els sentis i perquè les paraules que escriu arriben al lector. 
Encara hi ha qui pensa que escriure i fer llibres és fàcil però ja sabem que els qui ho pensen són aquells que no saben unir tres paraules per fer una frase. La resta de persones, les que llegeixen i entenen allò que llegeixen, i que són la gran majoria, saben perfectament les dificultats de crear i transformar la creació en un llibre. Per tant, i torno amb el tema que us deia, la Montse ha creuat la trinxera i ha passat de ser una lectora a alimentar als lectors. 
Des d’aquí l’animo i esperono a seguir sent com ara: una persona vital, alegre, que regala somriures i ofereix paraules que arriben sempre al cor i a l’ànima. La meva enhorabona  a ella i a les altres “reusenques de lletres”. 

divendres, 15 de març del 2013

L’univers líric. I amb ulls d’infant



Ahir es va celebrar la sessió literària L’univers líric. I amb ulls d’infant amb la participació de les escriptores Maria Cabré de Calderó, Montse Farrés, Aràntzazu Fonts Pallach, Lena Paüls, Agnès Toda i M. Dolors Vallverdú.





Durant la sessió, Lena Paüls ens va fer reflexionar sobre el que era i no era la literatura infantil; és a dir, la literatura per a infants. Les poetes Aràntzazu Fonts, Montse Farrés, M. Dolors Vallverdú i Maria Cabré ens van parlar de la seva obra, però també ens van descobrir aspectes personals que envolten el seu procés creatiu. L'Agnès Toda va contextualitzar la trajectòria poètica d'aquestes escriptores, començant per Maria Cabré i la seva poesia de postguerra. També va ens va explicar el projecte en què està treballant: un estudi històrico-literari situat en la història recent de Reus i els seus voltants.




L'acte, que a alguns assistents se'ls va fer curt, va acabar a les nou del vespre.

La nostra felicitació per a totes elles!


De dreta a esquerra:
Montse Farrés, Aràntzazu Fonts Pallach, Agnès Toda, M. Dolors Vallverdú, Maria Cabré de Calderó i Lena Paüls.



La propera sessió de Lletres reusenques. Reusenques de lletres serà:

Gust i disgust d’escriure
Data: dijous, 4 d’abril de 2013
Hora: 2/4 de 8 del vespre
Lloc: Casal de les dones
Amb la participació de les escriptores: Natàlia Borbonès, Anna Figueras, Txell Granados, Marta Magrinyà,  Isabel Olesti i Mariona Quadrada.

dijous, 14 de març del 2013

Avui: L'univers líric. I amb ulls d’infant.

El poeta i crític Sebastián Sánchez Juan escrivia un article l’any 1958 sobre l'Antologia de la poesia reusenca 1957, publicada pel Centre de Lectura, que deia:

Si uno abre por el final la Antologia de la poesia reusenca mil nou-cents cinquanta-set encuentra unos momentos de una dama, doña María Cabré de Calderó, que aciertan a mitigar aquella sed indefinible que sentí el lector, yo mismo. Son versos apesadumbrados. No importa. Son poesía  viva y limpia como los chorros del agua, María Cabré dice de su corazón asimilándolo a un barco:

Oh, mon vaixell creuant el mar,
reblert de flors que no han fruitat,
mancat d’alè de revifança,
mancat d’alè, que és llum i és bes
perfumant ones que després
esborraran ma escuma blanca!

Podeu llegir l’article complet en aquest enllaç:


Avui al vespre, cinquanta-cinc anys després d’aquesta crítica, la Maria Cabré ens parlarà de poesia, i també l'acompanyaran l’Agnès Toda, la M. Dolors Vallverdú, l’Aràntzazu Fonts, la Montse Farrés, la Carme Agustench i la Lena Paüls, que ho farà amb Ulls d’infant.
Serà en una nova sessió literària de les Lletres reusenques, la de l’Univers líric. I amb ulls d’infant, que se celebrarà a la Biblioteca Xavier Amorós a partir de 2/4 de vuit del vespre.

Mentrestant, tornem a les paraules del poeta Sánchez Juan:

Uno va en busca de algo que le llene o que le aturda: el lector quiere sentirse expresado por el verbo del poeta.”


dilluns, 11 de març del 2013

Exposició Lletres de reusenques

Fins el 19 d'abril
Sala Central
Biblioteca Central Xavier Amorós

Mostra bibliogràfica de l'obra de les escriptores que formen

LLetres de reusenques.
Reusenques de lletres


La història novel.lada




Divendres es va celebrar a la biblioteca Central Xavier Amorós la primera sessió literària de Lletres de reusenques, la dedicada a La història novel·lada.
Fina Masdéu va fer la presentació de la sessió amb un conte que explicava com va sorgir LLetres de reusenques.  

L'acte va continuar amb les escriptores que, en un intercanvi de preguntes amb un to divulgatiu i amè, van acabar desvetllant el seu procés creatiu i d'investigació. 

El tancament de la sessió va anar a càrrec del Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus,
el Sr. Joaquim Sorio.

De dreta a esquerra: Rosa Pagès, Coia Valls, Montserrat Flores i Victòria Rodrigo


La propera sessió:

L’univers líric. I amb ulls d’infant
Data: dijous, 14 de març de 2013
Hora: 2/4 de 8 del vespre
Lloc: Biblioteca Central Xavier Amorós
Amb la participació de les escriptores: Carme Agustench, Maria Cabré, Montse Farrés, Aràntzazu Fonts, Lena Paüls, Agnès Toda i M. Dolors Vallverdú.

dijous, 7 de març del 2013

Tots els fills de la Bossana

-->
Fa una dècada em va encisar un text d'una escriptora que aquest divendres serà companya a la taula La història novel·lada.

En poques línies, la Rosa Pagès ens transportava a naltros, lectors del segle XXI, a un moment ben intens que van viure -des de l'acció contra les restes de l'Antic Règim, des de la por o des de l'observació curiosa- els reusencs del segle XIX:

Des del forn de la plaça de Sant Francesc, el caliu de les brases prenia ja les torxes que aixecaven, portes endins, el fum de la crema.
El toc desesperat de la campana i els crits de misericòrdia dels guardians no van aturar la força d'aquell riu humà que empenyia un cop i un altre les portes de les habitacions, entossudides encara a no deixar-se rosegar per les flames, i els crits, el fum i el soroll de la desfeta ressonaven per aquells passadissos com si aquell fos l'escenari del judici final.
Molts dels prop de seixanta frares que hi havia aquella nit al convent es van preparar per morir. D'altres, van intentar la fugida. A través de les finestres del refetor, alguns es van llençar a l'hort i, enmig de la fosca, van fer via pels horts col·lindants fins allunyar-se tant com van poder i demanar auxili. D'altres, tancant darrere seu les portes de les estances, buscaven desesperadament un lloc on amagar-se. El pare guardià, mirant de salvar tants homes com pogués, va aconseguir reunir setze frares i els va fer entrar a la mina del convent, l'únic amagatall possible per on podrien escapar-se, però amb les presses ningú no va pensar a obrir la porta exterior que els havia d'assegurar el camí franc.
Mentrestant, el Ramon, seguit de prop pel Perot, anava fent via pels corredors amb la torxa amunt, il·luminant els rostres de les ombres que miraven d'esmunyir-se al seu davant.

Rosa Pagès, Tots els fills de la Bossana. A Mariona Quadrada i Rosa Pagès, Reus. Històries trobades. [S.l.]: La Medusa, DL 2001

Esperem que en la sessió literària d'aquest divendres, la Rosa i la Coia ens expliquin què els empeny a posar-se literàriament a la pell d'aquests predecessors.

                                                                                                                           Montserrat Flores

Exposició Visions de dones

Verònica Zamora interpreta Dona + i camina...
Al fons el quadre Siluetes, de Fina Veciana i
la prosa poètica de Lena Paüls.

Inauguració de l'exposició col·lectiva Visions de dones, amb obra de vuit artistes, a la Sala Pati del rei Jaume I, de l'Ajuntament de Tarragona. ¿Què té de singular aquesta exposició per parlar-ne en aquest blog? La pintora reusenca Fina Veciana hi exposa l'obra Siluetes i l'acompanya amb una prosa poètica de Lena Paüls, Siluetes sobre el trespol de gerds. Aquesta col·laboració amb l'artista plàstica ha sorgit a partir de les sessions literàries del cicle «Reusenques de Lletres». La inauguració ha comptat amb la interpretació de la peça Dona + i camina..., un treball de dansa-performance. Connexions, sinergies. Continuem...
Exposició oberta fins al 17 de març.

Vegeu l'apunt: