dimarts, 19 de març del 2013

El col·lectiu "Reusenques de lletres"

 

Reus ha estat sempre una ciutat d’artistes i de molts bons escriptors. I també d’escriptores com ho demostra el llibre que avui és centre d’atenció en aquest blog. Parlo de “Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, una obra editada per Silva Editorial que és també una activitat literària col·lectiva molt interessant. 
Vint autores del territori amb trajectòries literàries ben diferents (novel·la, poesia, periodisme, assaig...) formen part del projecte que a més, i a mode de tast, es va presentant en diferents sessions on intervenen les autores. 
Com a suport a les activitats que realitzen ha nascut també un blog que recull tot els moviments del col·lectiu i que podeu consultar AQUÍ
Les escriptores que prenen part en aquest llibre són: Carme Agustench, M. Lluïsa Amorós, Natàlia Borbonès, Maria Cabré, Montserrat Corretger, Montse Farrés, Anna Figueras, Montserrat Flores, Aràntzazu Fonts, Txell Granados, Dolors Joanpere, Marta Magrinyà, Fina Masdéu, Marta Molas, Isabel Olesti, Rosa Pagès, Lena Paüls, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Victòria Rodrigo, Agnès Toda, Coia Valls, Dolors Vallverdú i Antònia Abelló (In memòriam). 
El passat dijous vaig tenir el plaer d’assistir a una de les quatre sessions que us comentava. Es va fer a la Biblioteca Xavier Amorós sota el títol “L’univers líric. I amb ulls d’infant” en la qual hi van intervenir les escriptores Maria Dolors Vallverdú, Aràntzazu Fonts, Montse Farrès, Maria Cabré, Carme Agustench, Lena Paüls i Agnès Toda.
La Montse Farrés
A la sessió que us dic vaig assistir-hi molt especialment per donar suport a la pròpia iniciativa literària però també a la Montse Farrés que a més de ser una molt bona poeta és encara molt millor amiga. 
La Montse és una d’aquestes persones que has de conèixer per entendre que la vida té molts bons moments i és plena d’estones on aprens escoltant i nodreixes parlant. Perquè hi ha gent, ben poca però n’hi ha, amb qui tens empatia des del primer segon. Amb la Montse varem treballar plegats en un projecte que havia iniciat ella, el del llibre del Jaume Joan Magriñà i del Keyboard de Reus, que es va acabar realitzant i que es va presentar l’any passat. 
El procés va ser senzill. Primer varem parlar via correu electrònic, després per telèfon i finalment ens varem veure en persona. I aquí va iniciar-se una amistat que perdura i no es trencarà. Ella, la Montse, s’ha llençat de ple al món de les lletres i les poesies que escriu arriben al públic i guanyen premis. I això succeeix per dos motius: perquè escriu posant-hi tots els sentis i perquè les paraules que escriu arriben al lector. 
Encara hi ha qui pensa que escriure i fer llibres és fàcil però ja sabem que els qui ho pensen són aquells que no saben unir tres paraules per fer una frase. La resta de persones, les que llegeixen i entenen allò que llegeixen, i que són la gran majoria, saben perfectament les dificultats de crear i transformar la creació en un llibre. Per tant, i torno amb el tema que us deia, la Montse ha creuat la trinxera i ha passat de ser una lectora a alimentar als lectors. 
Des d’aquí l’animo i esperono a seguir sent com ara: una persona vital, alegre, que regala somriures i ofereix paraules que arriben sempre al cor i a l’ànima. La meva enhorabona  a ella i a les altres “reusenques de lletres”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada