Si són roses, floriran, assegurava Manuel de Pedrolo en el
títol d’una de les seves moltes novel·les. I Marc A. Pérez Oliván ho
rebla amb la seva pintura, per a la qual li manlleva la frase tan
convincent. Text i imatge, explícits: no caldria dir res més.
O
sí, potser cal dir que, arran d'aquesta indescriptible —per incerta i
estranya— situació de confinament i la basarda que genera l’amenaça del
covid-19, molta gent ens hem espavilat a no deixar-nos atemorir del tot
–o, si més no, a distreure’ns del temor– fent el que ens agrada fer.
(Fina Masdéu, del pròleg).
Aquí teniu el resultat de la crida en temps de confinament, amb el contrapunt imprescindible de l’obra plàstica de l’artista Pérez Oliván com a imatge / pretext dels textos que presentem. (Carme Andrade)
Les històries ens parlen del color, del filferro, de les punxes, de la mentida, de l’absència, de la primavera, del bes, de la insolència, dels esqueixos, del desert, de la llavor... (Ció Munté)
Confinats al confort de casa, però també cadascú amb la seva circumstància vital, hem respost a la crida de la creativitat, amb uns textos arrodonits amb els cinc sentits, plens d'interrogants. (Lena Paüls)
Tots vivim confinats dins nostre, cadascú de nosaltres, sempre. En aquesta introspecció sense escapatòria neixen aquests retalls narratius i poètics, i es projecten, en un intent d’arribar a l’exterior. (Romana Ribé)
La rara situació en la qual s’han escrit els textos d’aquest recull es fa palesa en les seves línies, deixant testimoni d’un temps de primavera regirada en què la realitat supera la ficció. Però on la literatura sempre té un lloc. (Victòria Rodrigo)
Entre el 16 i el 31 de març, han contribuït amb els seus textos a conformar el llibre digital
Si són roses, floriran: Carme Andrade, Josep M. Barraso, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Teresa Duch, Fe Ferré Ferraté, Conxita Jiménez, Carme López Arias, Eduard López Mercadé, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz.
