Àurea Bellera presenta la novel·la 'L'home i el mirall'

Haka Books, 2022

L'home i el mirall es basa en dos relats paral·lels que acaben confluint: el d’una dona obsedida per hipotètics records d’una vida passada, i el d’un jove jueu de Praga d’abans de l’ocupació alemanya. Això teixeix una misteriosa narració en què passat i present s’entrellacen en un joc de correspondències, tot posant de manifest la nostra pròpia vulnerabilitat individual enfront del destí col·lectiu i la necessitat d’una mirada empàtica envers l’altre.

Presentació a càrrec de l'autora i de Fina Masdéu.
Llibreria Galatea, Reus, 25-5-2022

El llibreter Joan Peñas va donar el tret de sortida a l'acte. Seguidament, Fina Masdéu, després de fer un repàs a la biografia i a la trajectòria literària i artística d’Àurea Bellera, va exercir de conductora. Així doncs, a través d’un joc amè de preguntes i respostes, es van anar desgranant alguns secrets de la novel.la, la seva gestació i la seva arquitectura interior. El públic, molt atent a les explicacions de l’autora, va intervenir amb entusiasme, aportant a la presentació una indiscutible frescor.

L’esdeveniment es va cloure amb l’habitual signatura de llibres i el suggeriment espontani per part dels assistents de fer, d'aquí a uns mesos, un club de lectura al voltant de l’obra.

*

 La reencarnació com a metàfora de l'empatia. 

Article de Marc Busquets Obré. «Reusdigital», 21-5-2022

 

*

'L'home i el mirall', una novel·la psicològica que evoca 

els dilemes de la reencarnació. 

Article de Silvia Fornós. «Diari de Tarragona», 24-5-2022

Article a NW: "Josepa Compte i Feixó, impressora entre 1819 i 1823", de Victòria Rodrigo

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 115, maig 2022

Guardonats els contes de les Reusenques de Lletres Gisela Alcón, Pilar López Bastida i Romana Ribé.

L’institut Investigador Blanxart, de Terrassa, ha seleccionat per publicar en l'edició del 10è premi 'Tal com sents' aquests contes:

Hipocresia, de Gisela Alcón. Un relat que tracta l'estigmatització de les malalties mentals.

Fronts, fronteres, frontisses, de Pilar López Bastida. Dues històries paral·leles, dues dones llunyanes en l'espai i en el temps. L'únic fil conductor: l'absència del pare.

 

Paternitat, de Romana Ribé. Un pare novell contempla embadalit el seu nadó. L'acaben de portar del quiròfan, després de fer la cesària a la mare de la criatura. És una nena.

 

A més, el relat Projeccions, de Gisela Alcón ha estat distingit amb el tercer premi al 22è concurs de Relats de dones, del Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Tarragonès.

Els ens convocants d'aquests dos certàmens preveuen la publicació dels treballs. 

 

Enhorabona, Gisela, Pilar i Romana!

Reusenques de Lletres us desitja una bona diada de Sant Jordi

Article a NW: "Cristina Ferrer, periodista militant de les llibertats" d'Isabel Martínez

El micro, la ploma i la lluita feminista van ser els elements d'una informadora que va viure les transformacions de la transició en primera persona

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 114, abril 2022

Dia Mundial de la Poesia. Lena Paüls presenta en xarxa el llibre 'Desfici de mar', en edició digital

Amb velam desplegat i vent de popa,
navegues al teu rumb, a tremp.
Vas arrencant fulls del nou calendari,
que, rebregats, voleien per coberta,
mentre els aliats fan una manilla.
Llisques, disposada a entomar
marees i mar calma, llisques. 

 

Pròleg: Carme Andrade Disseny coberta: Fina Veciana

Accediu al llibre
i a les activitats que genera

 Desfici de mar és un recull de poemes que exploren el desig de partença dels orígens, ja sigui per aprendre o per imperatiu d'escapar de la fam i de la guerra. Hi ha el desig de retorn amb la nau carregada de llavors noves. Però el trajecte ens canvia i també trobem canviats les persones i els espais que havien estat nostres. El cicle vital no s'atura i el navegant creix en qualsevol alta mar on arriba.

 

L'edició digital surt en commemoració del Dia Mundial de la Poesia promogut per la UNESCO, que fomenta un seguit d'iniciatives presencials i/o a través de la xarxa. Enguany la Institució de les Lletres Catalanes ha triat el poema 'Si puc' de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972), per difondre'l traduït a nombroses llengües.

 

Enhorabona, Lena Paüls, Reusenca de Lletres. I gràcies per compartir aquests versos tan plens de sensibilitat!

Edició digital dels textos amb què Reusenques de Lletres hem participat al Dia Internacional de la Dona (2022)

Cliqueu la imatge per llegir el llibre
en línia

Els poemes i les petites proses que ara publiquem en suport digital formen part de la Passejada Lila pel Centre de Lectura, de Reus, que en ocasió del Dia Internacional de la Dona s'han exposat, impresos en banderoles, penjats a l'escalinata principal i al llum circular del vestíbul del primer pis —encerclant l'escultura 'Dona nua', de Pablo Gargallo. Cada text porta associat un codi QR que, en activar-lo, permet escoltar una cançó interpretada per una dona.
Els textos són de Gisela Alcón, Carme Andrade, Magda Barceló, Àurea Bellera, Aràntzazu Fonts Pallach, Fina Grau, Pilar López, Isabel Martínez, Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont Albert, Carme Puyol, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó i M. Dolors Vallverdú. 

Article a NW: "Josefina Ferrater Mestre (1910-2006): Una dona que desafià el pas del temps", de Gisela Alcón

Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 113, març 2022

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

 

Reusenques de Lletres al Centre de Lectura en el Dia Internacional de la Dona (2022)

Celebrem el dia Internacional de la Dona acompanyant la Passejada Lila del Centre de Lectura.

Disset textos de Reusenques de Lletres formen part d'aquest peculiar itinerari femení. Un passeig del qual hem gaudit en el decurs de la visita que ha organitzat l'Empar Pont, Reusenca de Lletres i una de les directives del Centre de Lectura.

 

Durant el recorregut hem vist lluir els nostres textos penjats a l'escala principal o en el llum circular que il·lumina l'escultura "Dona nua", de l'escultor Pablo Gargallo, al vestíbul del primer pis. Tots els textos tenen associat un codi QR que, en activar-lo, permet escoltar una cançó interpretada per una altra dona.  Vegeu-ne l'edició digital.

La finalitat de la Passejada Lila és posar en relleu la presència de la dona a l'entitat. Per això, i fins al 27 de març, diverses obres d'art relacionades amb dones lluiran uns flamants llaços liles que de ben segur no passaran desapercebuts a les persones que transiten per aquests espais emblemàtics. Com tampoc no ens hi han passat a nosaltres que, seguint el rastre lila, hem gaudit d'allò més.

Els textos són de Gisela Alcón, Carme Andrade, Magda Barceló, Àurea Bellera, Aràntzazu Fonts Pallach, Fina Grau, Pilar López, Isabel Martínez, Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont Albert, Carme Puyol, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó i M. Dolors Vallverdú.

 

 

La visita ha acabat a la sala del Fons de llibres antics, 

posant la cirereta a una celebració que sentim 

molt nostra, la del Dia Internacional de la Dona.

*

Fina Masdéu parla dels micromasclismes en els ateneus

i demana respecte per a tothom.

 

* 

Cliqueu la imatge per accedir al vídeo de la instal·lació.
Centre de Lectura, de Reus, fins al 27 de març.

Fotografies: Carme Andrade, Magda Barceló,  

Fina Masdéu, Ció Munté i Empar Pont.

Article a NW: "Autores a les antologies de poesia reusenca (1956-1961)", de Fina Masdéu

A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Fina Masdéu revisa la presència de dones en set antologies de poesia reusenca de la segona meitat del segle XX. El còmput final dona un total de quatre noms femenins enfront de més d'una vintena de masculins.

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

«NW. La Revista de Reus», 112, febrer 2022

Gisela Alcón presenta 'La cuina de Maria Poch Constantí'

Presentació del llibre a la Fira de l'Oli, de Reus

El llibre, publicat per Silva Editorial, de Tarragona, és una original combinació de literatura, fotografia i receptes de cuina amb aroma tradicional que ens transporta a un passat no gaire llunyà.

La història que ha escrit la Reusenca de Lletres Gisela Alcón està ambientada al Baix Camp, el 1900, i relata un any de la vida de donya Maria, en paral·lel al cicle de l'olivera. La fotografia de la coberta del llibre és de Maria Poch Constantí (El Vendrell 1903-1993), àvia materna de la Gisela, però la història que s'hi explica és ficció. La Glòria Mohedano ha triat delicioses receptes de cuina per a cada estació de l'any, i el Mateu Salvat ha fet les fotografies creatives i delicades que no deixen indiferent a ningú.

«Diari de Tarragona», 28-2-2022
Cliqueu la imatge per llegir l'article

Article a NW: "Antònia Abelló i Filella (1913-1981) Periodisme militant. Escriptura de la memòria", de Carme Puyol

A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Carme Puyol Torres parla d'Antònia Abelló i Fillella,  paradigma del periodisme emergent femení durant la II República i de la repressió franquista sobre les dones militants i compromeses amb la causa republicana i catalana.

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

«NW. La Revista de Reus», 111, gener 2022

Reusenques de Lletres us desitgem un bon any 2022

 

Fotografia: © Josep M. Barraso

Mor Maria Pallach Estela, escriptora i llibretera

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu

 

La relació de Maria Pallach Estela (Tarragona, 1939 - Reus, 2021) amb la literatura va començar de molt jove. Lectora de poesia, de narrativa i d'assajos lingüístics i polítics, va escriure poesia, que va ser premiada, i va difondre novetats literàries en ressenyes, sovint transmeses de viva veu des de la Llibreria Gaudí, de Reus. L'entusiasme amb què feia les recomanacions ha format molts bons lectors. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona entre 1957-1960. El 1961, en la primera convocatòria  d'exàmens  de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), va obtenir el títol de professora de català i iniciava cursets per correspondència adreçats a persones que residien en pobles i no podien accedir a classes presencials.

Maria Pallach, al centre de la imatge, en la presentació
del llibre Lletres reusenques. Reusenques de lletres, 2013

El 2013 va fer la presentació atenta i compromesa en el projecte de Lletres reusenques. Reusenques de lletres, el primer llibre del nostre col·lectiu, que inseria en els versos del poeta de Sinera, que admirava.

Des de la primera publicació hem tingut el seu suport des de la Llibreria Gaudí, que regentava amb el seu home, l'Isidre Fonts, i que actualment porten les seves filles. 

 

Gràcies, Maria, per tot el que hem après de tu.

Article a NW: 'Tecla Martorell, al rescat de les memòries oblidades', de Carme Andrade

A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Carme Andrade parla de Tecla Martorell, una escriptora compromesa amb el seu temps, amb el seu entorn i amb el rol que els esdeveniments han fet viure a moltes dones a les quals ha dedicat una bona part de la seva producció literària.

Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF

 

«NW. La Revista de Reus», 110, desembre 2021