La realitat es succeeix en contínua transformació com en un tipus d’escriptura inacabada i alhora eterna. Un objecte et remet a una vivència, de la vivència al poema, del poema a la ficció, de la ficció a unes notes a peu de pàgina que alhora et condueixen a un altre pensament o objecte i així aniríem enfilant una literatura orgànica en xarxa, vital, en contínua transformació.
***









































