diumenge, 30 de juny del 2013

Les reusenques de lletres encetem l'estiu!!

L'estiu ens acull amb una lluminositat, una calidesa i un ritme cadenciós que impregnen d'optimisme i d'energia els dies i les nits.
I volem celebrar-ho oferint-vos tres sessions de poesia i color als Jardins de la Casa Rull, els dijous 11, 18 i 25 de juliol, a les 9 del vespre. L'espai, magnífic; les poesies, de les reusenques de lletres; els rapsodes, lectors sensibles, companys i amics; el toc de color, de la Fina Veciana.
Us convidem a passar, doncs, uns agradables vespres deixant-vos portar i seduir per les paraules i les veus més suggestives.
(Accediu a la pàgina de premsa del bloc: seguim essent notícia).



"...i llepo, àvida d'estiu, les gotes de mar que m'han esquitxat els llavis"

Més informació aquí 
I també aquí

dijous, 20 de juny del 2013

Segon premi al XXI Certamen de Primavera de Poesia Antoni Massanell, de Vilafranca del Penedès







Títol del recull premiat: “Sense saber...”

«La nit es feta d’hores gelades, buides i mortes, m’adormo a l’alba quan la natura deixa de badallar»


Sense mots...

Sense mots,
igual tornen les tardors i primaveres
com a les ciutats s’apaguen
i s’encenen els semàfors.
Els somnis s’esvaeixen, són indesxifrables.
Com els diccionaris són sepulcres de paraules,
els poemes bells, ningú ja no els recorda,
i el dia més impensat em moriré
i de res valdrà un epitafi.
Vaig envellint, la vida passa –mereix la pena?
i potser me n’aniré,
sense escriure el que voldria.


Jo em confonia

Jo em confonia,
esguardava onades
sense abastar l’horitzó.
I qui ets tu, que no sóc jo
però que em saps com ningú?
On eres? On romanies fins ara?
Vull recordar els somnis
que l’oblit no ha fos
i tota la saviesa ancestral
que no recordo
del meu abans perdurable,
per entendre’m i acceptar
qui m’habita sense límits.
He de superar la prova de saber,
Abans que els meus dies
no concloguin.
Allà em diràs qui ets tu, si no sóc tu.


T’espero dins el somni

Rere els vidres,
rebo la càlida escalfor del sol
just quan pressentia el glaç
com quallava ben endins.
L’acullo com qui acull la nit.
Tanco els ulls i somiejo
com ahir, com abans d’ahir
i m’adono que el meu món
no gira, va d’un somieig a l’altre
com aigua que davalla
en silenci sobre els còdols d’un riu,
una petita conquesta assolida
quan t’espero a les nits
dins el somni que no vull que fugi.

                       
La mà escriu

La mà escriu, incansable,
ferint el full immaculat
amb el seu determini.
Mil ocells aletegen:
paraules disperses, esvalotades.
Haig d’endarrerir la tarda,
romandre distant,
esguardar el cel nítid
lliure de nuvolades,
la remor llunyana
de sorolls coneguts
per trobar-me. M’he perdut.

dimarts, 18 de juny del 2013

Les reusenques de lletres estem d’enhorabona!!





Montse Farrés: segon premi al XXI Certamen de Primavera de poesia Antoni Massanell de Vilafranca del Penedès.
Crònica realitzada per la mateixa autora.

És difícil d’imaginar que, quan algú presenta un treball a un certamen de poesia, ho faci sense la il·lusió de guanyar. Penses que potser l’atzar et somriu aquesta vegada, però aquesta fantasia dura una estona, perquè quan et centres, t’adones que entres a competir amb participants molt ben preparats i la llista de concursants és sovint molt extensa. Però, com que m’agrada el que faig, la balança es decanta per provar-ho.
Al cap i a la fi, què hi pots perdre? El nombre de còpies del treball que demanen.  Les despeses d’enviar-lo. La dedicació. I, finalment, el desencís. Per aquest ordre i en aquest ordre; rés es malmet massa, excepte l’ànim. Però en  alguna ocasió, reps una trucada en la qual et notifiquen que has obtingut un premi, i llavors la satisfacció és tan indescriptible que t’oblides de tots els desencisos deixats enrere. No té importància si has quedat en primer lloc, o en segon, com ha estat en aquest cas (val a dir que no t’ho aclareixen mai a l’avançada). El que compta és que has competit amb 108 treballs, i que un jurat format per tres persones qualificades ha triat el teu recull com segona opció. I quan això succeeix  més d’un cop, agrada pensar que l’atzar no se t’acara per casualitat, i, tot i que et sorprèn, et fa feliç saber que agrada el que escrius.
A Vilafranca em van acollir amb una deferència que vaig agrair amb unes paraules.
Primer, vaig agrair vivament poder participar en un certamen com el seu de tan llarga trajectòria, tot afegint que, sense aquests certàmens, els que gosem o pretenem expressar-nos per mitjà de la poesia, no tindríem l’oportunitat de donar a conèixer  (encara que sigui fugaçment) el nostre treball.
Vaig dir que venia de Reus, i que trobava curiós que el segon treball de qui dóna nom al certamen, Antoni Massanell i Esclassans, amb títol Crit, s’hagués editat  precisament a Reus  l’any 1962; havia trobat un nou vincle entre les dues ciutats.
Vaig exposar el que és per a mi la poesia: “la poesia ha de ser com un dolç
murmuri a cau d’orella. M’agrada molt la poesia. Per estrany que sembli, el meu món interior em permetria viure sense res més a fer que expressar-me, o sigui: escriure, llegir i pensar”. Novament vaig donar les gràcies, i aquest va ser el moment  en què em van fer llegir el recull dels quatre poemes premiats.
Vilafranca del Penedès 1-6-2013




divendres, 14 de juny del 2013

Missatge des d'Illescas (Toledo)



La nostàlgia de St Jordi m'ha portat a remenar per la xarxa i... m'he trobat amb una sorpresa fantàstica que no m'esperava!  No t'imagines quina il·lu m'ha fet trobar-te!!!!!

Espero que sigui l'inici de moooooooooooooooltes publicacions!

Gloria

M. Dolors Vallverdú rep un premi a Tolosa de Llenguadoc