De les Reusenques: booktrailers, textos animats, representats, musicats...

Diversos artistes plàstics de proximitat han interpretat creativament i han afegit sentit als textos de Reusenques de Lletres. A més de les pintures i del disseny de les cobertes dels sis llibres que hem publicat fins ara, el llibre Contes de Vilaencanteri, adreçat a infants, compta amb un dibuix  per cada conte; els relats a «NW. La Revista de Reus» són també il·lustrats, en aquest cas a tot color.

També un bon nombre dels nostres treballs han estat il·lustrats amb dibuixos, pintures, grafismes i collages. Altrament, tenim escrits que s'han inspirat en obres gràfiques. 

Vegeu-ne un tast:

Booktrailer de Biblioteques personals (Arola Editors, 2014):

 

Booktrailer de Bibliorelats (Arola Editors, 2015):

 

 

Booktrailer de 14 vermuts (Arola Editors, 2016):

 

 

Booktrailer de Contes de Vilaencanteri (Arola Editors, 2017):

 

Clips musicals de la banda sonora del llibre de relats Veus (Arola Editors, 2019):

 

* * *

 

Algunes Reusenques de Lletres  han difós les seves creacions en format booktrailer, en vídeos amb animacions o musicades i també en representacions teatrals. Vegeu-ho:

 

 

 El conte infantil Un viatge còsmic (2019) de Marina Barraso, 

il·lustrat per Olga Grande, ha estat representat

 per alumnes de l'Escola l'Avet de Terrassa i forma

part del material didàctic “Avui m’operen; camí del quiròfan”  

del servei de Cirurgia Pediàtrica de la Mútua de Terrassa:

 

Booktrailer del llibre de proses poètiques  

Bombes de Llavors (2019),  

de Lena Paüls. Inspirades en pintures 

i fotografies de diversos autors: 

 

 

 

El conte El banc de la Suzanne de Núria Naval 

ha inspirat una cançó de Vicenç Cusí Cussó, 

del grup Paperdepessic Virtual Club Band. 

Dibuixos de P. Sala (2020):

 

  El conte La marieta Groga, de Victòria Rodrigo,publicat a Contes de Vilancanteri, il·lustrat per Pep Gavaldà,  explicat per l'autora, animat amb dibuixos retallats i objectes. Vídeo: Escola de Lletres del Centre de Lectura de Reus (2020):

 Carme Andrade ha posat poesia i veu a La soledat,
inspirada en l'obra plàstica del pintor Xavier Pinyol. En el marc de l'exposició del cicle "Què ens mata?", de la Fundació Art Amill de Vinyols i els Arcs. (2021) [Audio aquí]

Els autors, el material més sensible i preuat

[…] calia obtenir la matèria primera, el material més sensible i preuat: els autors. Ells s’havien d’animar a escriure uns contes a partir d’uns requisits estipulats —dels quals, la biblioteca pública com a espai literari era el més destacat, i indispensable— i cercant l’originalitat, que tanta dedicació reclama. 

FINA MASDÉU i VICTÒRIA RODRIGO, coordinadores de Reusenques de Lletres, al Prefaci de Bibliorelats (Arola Editors, 2015)

Booktrailer de presentació del llibre col·lectiu Bibliorelats

Bibliorelats 

Arola Editors, 2015

La biblioteca pública com a espai literari 

en 24 relats de 24 autors

© Reusenques de Lletres

Tràiler del llibre "Biblioteques personals"

Com cada primer dijous de mes, a les set del vespre, el club de lectura es reuneix a la biblioteca per parlar de literatura, de llibres i d’escriptors. Una cita mensual amb una fidelitat insòlita, ja que ocupa un lloc preferent en les nostres agendes des de fa més de dos anys.

Aquesta tarda tornem a tenir una proposta interessant. Les protagonistes en són dues  escriptores, M. Lluïsa A. i Marta M., d’extensa trajectòria literària. Les seves novel·les no deixen indiferent a ningú; si més no, és el que m’han fet arribar algunes lectores i el que jo mateixa he pogut constatar. Participaran en aquesta trobada amb la promesa de explicar-nos dues històries que ens desvetllaran curiositats, anècdotes i, fins i tot, algun secret relacionat amb la influència de la lectura en la gestació dels seus llibres.

L’escenari està a punt: les cadires al seu lloc i, al bell mig de la taula, una gerra d’aigua i uns gots. Les integrants del club van ocupant el seu espai a mesura que van arribant. La distribució sempre és la mateixa: la Fina en un extrem, al seu costat la Lena, tot seguit l’Agnès, després la Txell, l’Aràntzazu, la Carme, la Montserrat, la Montse,  la Dolors, i finalment jo tanco aquest cercle a l’altre extrem. Per alguna raó, un xic inexplicable, cadascuna de nosaltres ocupa el mateix lloc des del primer dia.

La conversa comença a perfilar-se com si fos un preescalfament i de seguida brollen opinions contraposades sobre els llibres i les lectures. El debat sembla servit quan...