dimarts, 19 de març del 2013

El conte de les reusenques de lletres



Vet aquí que una vegada es van trobar dues dones, que eren del mateix poble però que  no es coneixien gaire, en un espai on fins feia ben poc s’hi anava a fer la bugada i que havia esdevingut un lloc ben acollidor que afavoria la conversa. Xerrant, xerrant, les dues dones van descobrir gustos compartits i van acordar que hi tornarien, que els era agradable l’intercanvi d’idees i la companyia i que, doncs, n’havien de treure suc.
I així ho van fer: una altra trobada per estirar el fil del primer dia en va portar una altra per anar cabdellant, i una altra, i una altra... de manera que van anar trenant amistat, projectes i il·lusions. Llavors, se’ls va acudir que n’havien de fer partícips a més dones del veïnat, que les volien convidar a afegir-se a aquests seus projectes i il·lusions. Això sí, les haurien d’avisar que l’única condició era que ho havien de fer per gust, perquè sí.
Afables i generoses, les altres dones van dir que sí, que s’apuntaven a pujar al mateix carro. I vet aquí que totes plegades van fer, desfer i refer, ben engrescades amb el tràfec, fins que van pensar que potser els altres habitants del poble –i els de fora vila també– voldrien compartir algunes estones amb elles, perquè els expliquessin les seves dèries i les seves fílies. I van fer una crida plena de colors, de paraules i d’entusiasme, i... fins aquí, fins avui, perquè el conte per ara no s'ha acabat.
Ara, vostès, lectors del bloc, públic de les sessions, ja formen també part del relat, del qual ajudaran a escriure el final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada