Vet aquí que una vegada es van trobar
dues dones, que eren del mateix poble però que
no es coneixien gaire, en un espai on fins feia ben poc s’hi anava a fer
la bugada i que havia esdevingut un lloc ben acollidor que afavoria la
conversa. Xerrant, xerrant, les dues dones van descobrir gustos compartits i
van acordar que hi tornarien, que els era agradable l’intercanvi d’idees i la
companyia i que, doncs, n’havien de treure suc.
I així ho van fer: una altra trobada
per estirar el fil del primer dia en va portar una altra per anar cabdellant, i
una altra, i una altra... de manera que van anar trenant amistat, projectes i
il·lusions. Llavors, se’ls va acudir que n’havien de fer partícips a més dones
del veïnat, que les volien convidar a afegir-se a aquests seus projectes i
il·lusions. Això sí, les haurien d’avisar que l’única condició era que ho havien
de fer per gust, perquè sí.
Afables i generoses, les altres dones
van dir que sí, que s’apuntaven a pujar al mateix carro. I vet aquí que totes
plegades van fer, desfer i refer, ben engrescades amb el tràfec, fins que van
pensar que potser els altres habitants del poble –i els de fora vila també– voldrien
compartir algunes estones amb elles, perquè els expliquessin les seves dèries i
les seves fílies. I van fer una crida plena de colors, de paraules i
d’entusiasme, i... fins aquí, fins avui, perquè el conte per ara no s'ha acabat.
Ara, vostès, lectors del
bloc, públic de les sessions, ja formen també part del relat, del qual
ajudaran a escriure el final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada