Laura Fabregat presenta la novel·la 'La vida per dins'

Presentació del llibre a la Llibreria Obaga de Barcelona
i a la Llibreria Adserà de Tarragona

La Reusenca de Lletres Laura Fabregat Aguiló (Les Cases d'Alcanar, 1991), publica la seva primera novel·la La vida per dins (Univers Llibres, 2023).

La protagonista és la Nur, una jove que, més que comptar amb un món interior ric, té una veu interna que la domina i li dicta el seu comportament vers als altres i ella mateixa. Marcada per una mare despòtica que no l'accepta tal com és i un pare que pateix una malaltia mental, la Nur cada cop se sent més allunyada de la realitat i de les persones que l’habiten.
Després d'un fet tràgic i traumàtic que se li presenta d'imprevist, acaba trencant del tot amb el món de fora i passa a viure en una realitat paral·lela, que la condueix a la deriva.
Una història d'iniciació i de pas a la complexitat de la vida adulta, que ens parla de com anem abandonant l'infant que vam ser.

* *

Enhorabona, Laura, per aquesta novel·la 

tan merescudament aclamada per la crítica.

 

 

Retalls de premsa escrita i ràdio

"Laura Fabregat: La vida per dins és un llibre que 

surt de les entranyes". Entrevista a càrrec de Cristina Serret.  

La Contra, diarimes.com, 14-6-2023

*

Vídeo de l'entrevista al programa 'Tens un racó dalt del món', 

 Canal 21 Ebre,  21-3-2023

 

*

La Reusenca de Lletres Maria Lluïsa Amorós presenta la novel·la 'Confidències vora el Tàmesi'

Onada Edicions, 2023
Il·lustració de la coberta: Teresa Llorach

La novel·la parteix de finals dels anys quaranta quan en Ronan i la Maud s'instal·len a viure a Liverpool perquè la crisi econòmica els ha obli­gat a deixar Dublín. A partir de 1974, Maeve, la filla, s'obre camí a Londres. Entra a treballar a l'agència de comunicació i publicitat Saatchi & Saatchi, clau en la victòria dels tories en les elecci­ons del maig del 1979, cosa que li donarà noves oportunitats. Resseguirem les vivències de la protagonista al 10 de Downing Street, en una època políticament i socialment convulsa.

La presentació va ser molt concorreguda, tant, que va quedar gent sense poder entrar a l'Antiga botiga de la Casa Navas on tenia lloc l'acte. L'escriptora Margarida Aritzeta i l'autora van conversar sobre el fet d'escriure i sobre els diferents personatges de l'època que va des de finals dels quaranta als inicis dels noranta. L'acte va comptar amb l'acompanyament musical d'Agnès Borràs (veu), Joan Borràs (teclat) Adrià Olshanetsky (biax) i Roger Jordán (bateria).

Enhorabona, Maria Lluïsa! 

"Pensem que les àvies no han tingut una vida emocionant"

Entrevista a càrrec de Cristina Serret. «Diari Més», 7-4-2023

Confidències vora el Tàmesi, entre «Mad Men» i l’Alçament de Pasqua
Ressenya d'Isabel Martínez. «Reusdigital», 5-4-2023

Àurea Bellera presenta la novel·la 'L'home i el mirall'

Haka Books, 2022

L'home i el mirall es basa en dos relats paral·lels que acaben confluint: el d’una dona obsedida per hipotètics records d’una vida passada, i el d’un jove jueu de Praga d’abans de l’ocupació alemanya. Això teixeix una misteriosa narració en què passat i present s’entrellacen en un joc de correspondències, tot posant de manifest la nostra pròpia vulnerabilitat individual enfront del destí col·lectiu i la necessitat d’una mirada empàtica envers l’altre.

Presentació a càrrec de l'autora i de Fina Masdéu.
Llibreria Galatea, Reus, 25-5-2022

El llibreter Joan Peñas va donar el tret de sortida a l'acte. Seguidament, Fina Masdéu, després de fer un repàs a la biografia i a la trajectòria literària i artística d’Àurea Bellera, va exercir de conductora. Així doncs, a través d’un joc amè de preguntes i respostes, es van anar desgranant alguns secrets de la novel.la, la seva gestació i la seva arquitectura interior. El públic, molt atent a les explicacions de l’autora, va intervenir amb entusiasme, aportant a la presentació una indiscutible frescor.

L’esdeveniment es va cloure amb l’habitual signatura de llibres i el suggeriment espontani per part dels assistents de fer, d'aquí a uns mesos, un club de lectura al voltant de l’obra.

*

 La reencarnació com a metàfora de l'empatia. 

Article de Marc Busquets Obré. «Reusdigital», 21-5-2022

 

*

'L'home i el mirall', una novel·la psicològica que evoca 

els dilemes de la reencarnació. 

Article de Silvia Fornós. «Diari de Tarragona», 24-5-2022

 

*

L'home  i el mirall

Article de Carme Andrade a «La casa del racó», 8-6-2022

La Reusenca de Lletres Maria Lluïsa Amorós publica 'Els nens de la senyora Zlatin', finalista del Premi Ramon Llull 2020

Columna Edicions. Grup 62

Els nens de la senyora Zlatin és una història commovedora que entrellaça dues històries. D'una banda, l'ambientada a França el 1943, quan un grup de nens jueus procedents de diversos països europeus, s'instal·len en un casalot francès, Villa Anne-Marie, per escapar de la tragèdia que devasta Europa durant la Segona Guerra Mundial. De l'altra, la d'Octavi Verdier un jove periodista que escriu una novel·la sobre la presència nazi a la Barcelona dels anys quaranta i que descobreix algun secret del seu avi. Les dues històries es retroben a Villa Anne-Marie.

**

'Els nens de la senyora Zlatin', la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós. 

Article d'Isabel Martínez. ReusDigital, 13-1-2021

«Tenim el deure de preservar la memòria història per a les generacions que vindran.»

 Entrevista a càrrec de Cristina Serret. Diari Més, 2-2-2021

Una altra novel·la de la Reusenca de Lletres M. Lluïsa Amorós

Demà, dimecres, a 2/4 de 8, tenim una cita a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. La primavera literària va avançada i això és una bona notícia.

Maria Lluïsa Amorós publica la novel·la 'La casa de Rose Warren'

La novel·la que té a punt de presentació la reusenca de lletres Maria Lluïsa Amorós arrenca a Reus, el 1936. L'esclat de la guerra i en Pere que se'n va al front, trasbalsaran l'entorn de l'Aurora, aquella noia bonica, alegre, republicana, alliberada i apassionada. Té vint-i-set anys i amb el seu fill Joan han de sobreviure als esdeveniments que es van complicant a mesura que avança la guerra: els bombardejos, la gana, la por, els refugis, la mort al seu voltant. La ciutat que ella estima —amb les botigues que freqüentava i els llocs que li agradaven especialment— anirà agafant una pàtina de pols, de fum, de por i d'incertesa, on maldarà per tirar endavant amb el seu fill.

L'Aurora a Reus, la Quima a Girona, en Josepó a Lleida i la Conxita a Barcelona, seran referències paral·leles del dia a dia d'aquell món convuls que els envolta.

Presentació:
Dissabte, 10 de març, 12 del migdia
Biblioteca Central Xavier Amorós. Conduirà l'acte el periodista Xavier Grasset. 

Maria Lluïsa Amorós presenta la seva darrera novel·la

Dimarts, 28 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Xavier Amorós, de Reus.
La presentació anirà a càrrec del reusenc Lluís Pasqual, director de teatre.


Web de Maria Lluïsa Amorós

S’instal·lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls

Irene Némirovsky, 1938

 «Després de la mort de la seva institutriu francesa, l’any que ella en feia catorze, Irene Némirovsky  va començar a escriure. S’instal.lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls. Havia elaborat una tècnica novel·lesca que s’inspirava en l’estil d’Ivan Turguénev. Quan començava una novel·la, no tan sols escrivia la narració en sí, sinó també totes les reflexions  que la narració li inspirava, sense suprimir ni ratllar res. A més, coneixia amb precisió tots els seus personatges, encara que fossin secundaris. Omplia llibretes senceres per descriure’n la fesonomia, el caràcter, l’educació, la infantesa, les etapes cronològiques vitals. Quan tots els personatges havien arribat a aquest grau de precisió, amb dos llapis, un de vermell i un altre de blau, subratllava els trets essencials que volia conservar; de vegades només eren unes quantes línies. Aleshores passava ràpidament a la composició de la novel·la i després en redactava la versió definitiva.»

MYRIAM ANISSIMOV, pròleg de: Suite francesa, Iréne Némirovsky

Editorial La Magrana. Barcelona, 2012.

Iréne Némirovsky (Kiev, Ucraïna, 1903 - Auschwitz, 1942). D’entre les seves novel.les més cèlebres cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L’afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i el llop (1940) i l’edició pòstuma de Suite francesa (2004).

L’any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats  franceses i va ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir de tifus al cap d’un mes.

Llaços secrets

Aquest és el títol de la nova novel·la, publicada per Cossetània, de la "Reusenca de Lletres" Marta Magrinyà. Una història, amb generoses dosis d'intrigues i d'amors, que ens passejarà per diversos indrets de la ciutat.
La presentació es va dur a terme en dos espais: al Mercadal, davant de Cal Navàs, i a la Llibreria Galatea.