Nits d’estiu a Reus (11 de juliol de 2013)
Ara penso en les escriptores reusenques que conec o
he llegit. No sóc historiador i me’n dec deixar algunes, però el que
m’interessa és pensar en aquest grup de dones que aquesta primavera s’ha creat
en aquesta ciutat (i que estan disposades a servir l’art literari, cosa que
significa, a la vegada, servir Reus i tothom); una sortosa iniciativa ja en
marxa i que devem a la professora Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria
Rodrigo; una agrupació que ha sortit, pel que veig jo, amb els braços oberts i
disposada rebre tothom que comparteixi les seves positives ambicions. [...].
La veritat és que jo crec que el cervell, la intel·ligència
en un estat que jo diria absolutament pur, no ha de tenir gènere, no ha de
tenir sexe, però la cultura, l’herència cultural, les lleis i els costums
equivocats i heretats, les càrregues religioses fan que, a l’hora de la
realitat, la intel·ligència de l’home i de la dona, tot i essent iguals en la
fórmula, actuïn de diferent manera; per això, malgrat tot, hi ha una literatura
masculina i una altra de femenina. Dues maneres de veure la vida, de jutjar-la,
d’assaborir-la i de suportar-la.
Aplaudeixo amb entusiasme l’existència, les
intencions i el propòsit d’aquest “Col·lectiu Lletres reusenques. Reusenques de
lletres”, constituït per dones que estimen l’art literari i la societat. Aquest
col·lectiu que, com vostès saben, va publicar un llibre per Sant Jordi que és
clarament satisfactori per a qui el llegeixi, sigui o no sigui de Reus, però
que estimi la literatura i la societat. Mai no s’havia fet res semblant i
aquesta gent mereix el nostre aplaudiment i la nostra gratitud. [...]
És una associació del tot oberta, gens condicionada,
que no ha volgut lluir cap anagrama ni cap sigla que pugui limitar la seva
obertura total. És oberta a totes les reusenques (en les diverses gammes que
poden determinar la seva vinculació a la ciutat), a totes aquelles dones que
valorin l’art literari, el més autèntic i més lògic en aquest territori, amb la
intensitat que mereix. Aquest és, i així ho demostra, l’esperit que mou i que
donarà llarga vida al col·lectiu: lletres reusenques i reusenques de lletres.
.jpg)
