"A Alforja, de l’Aplec, en va
subsistir una cosa important: que els organitzadors van continuar, sense aplec,
convocant el concurs literari durant bastants anys,
Suposo que amb el Premi Alforja de
Poesia i amb el Premi Sant Antoni de Prosa. Del concurs que anava amb l’Aplec
1965 en guardo un gran record per la qualitat dels treballs. Va guanyar un
recull de poemes (de la prosa no recordo tant) que duia per títol Vida diària i per lema “Presseguet”.
Eren uns poemes d’una tendresa exquisida. Fets amb un llenguatge senzill i
expressiu, des d’una humilitat literària sortida d’una ploma que sembla que no
gosi escriure i que aconsegueix donar, des d’aquesta humilitat, el sabor de la
poesia més delicada. Els poemes són de Maria Pallach i jo en guardo el recull
que va anar a concurs. Afortunadament, no va ser l’any de la requisa; va ser
del 1965, del primer any que vaig ser del jurat. Si haguéssim estat del 1966,
potser no tindria el recull. Aquella gent van comportar-se d’una manera
extraordinàriament fastigosa. Potser ens feien pagar la cèlebre tallada del cable
per on amollava l’Arriba i Castro el seu sermó espanyolista el darrer any de
l’Aplec de la Selva,
el 1964."
Xavier Amorós: Temps Estranys III. Primera part.
Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre tercer (1961-1975) 479.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada