'Llebaria Grau, entre el serè i el garbí', paisatges i emoció contra l'oblit

La Reusenca de Lletres Lena Paüls edita el llibre en reconeixement a l'obra de l'aquarel·lista que va plasmar amb l'emoció de l'art paisatges del Baix Camp.

 

Descarregueu el PDF

«Diari de Tarragona», 30-8-2020

 

Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019) és un recull de paisatges cadascun dels quals explica amb la intemporalitat de l'art històries de lluita amb el temps que conviden a fer una reflexió activa sobre les generacions dedicades a viure de la terra.
Pròleg d'Anna Llebaria Enrich.
Amb textos de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.

Les Reusenques i les roses

Cada any, a començaments de maig, el Teatre Bartrina de Reus es posa de gala: esdevé la seu del Concurs Exposició Nacional de Roses, una mostra perfumada i multicolor que transforma la platea del teatre en un bell roserar.
En aquesta 71a edició, el cartell anunciador és una aquarel·la de l'artista plàstica Teresa Llorach, autora de dues il·lustracions del llibre Contes de Vilaencanteri, de Reusenques de Lletres.

Fina Masdéu pronunciant la glossa a la inauguració
del 71è Concurs Exposició Nacional de Roses, 5-5-2018

I Fina Masdéu, coordinadora de Reusenques de Lletres, n'ha pronunciat el pregó, que podeu llegir en aquest enllaç: Pregó del LXXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura 

En reproduïm un fragment:

     "[...] fins on em porta la memòria, em veig al mas dels pares, tocant a Almoster, amb quatre o cinc anyets i empenyent un carretonet de plàstic al costat del meu pare, que collia les roses —sobretot durant el mes de maig, quan florien en abundor— dels rosers enramats al voltant dels troncs dels arbres: moreres, tipuanes, parquinsònies... que anaven creixent ben ufanosos, malgrat que el terreny on havien estat plantats era bastant pedregós —era llicorella, vaig saber després. Me les anava donant i jo les posava al carretó, mirant de no punxar-me, tota satisfeta de l'ajuda que prestava. En acabat, ell les escampava damunt de la taula del rafal —un rafal fresc, on passàvem bona part de les hores de calor estival— i la mare n'anava fent poms: un per a cada àvia [...] i, encara, feia un o dos poms —segons la quantitat que n'havíem arreplegat- perquè jo els portes a col·legi. Me'n recordo molt, d'això: l'època de més abundància de les roses del mas coincidia amb el mes de Maria que les monges —jo anava a les del carrer del Vent— celebraven durant tot el maig i estaven ben contentes —potser és de les vegades que les veia somriure més— quan les xiquetes arribàvem a la classe amb les flors. Ara em veig pujat pel raval de Martí Folguera, amb l'uniforme de quadrets damunt la brusa blanca, pentinada amb unes trenes gruixudes i tota carregada amb la bossa d'anar a col·legi en una mà i a l'altra les roses; mentre, pensava, innocent, que m'havia guanyat un trosset de cel."

Després del veredicte i del repartiment de premis, ha tancat l'acte el Cor Mestral, que enguany celebra el 30è aniversari de la seva fundació.

Se n'han fet ressò:
«Centre de Lectura»:  Pregó del LXXI Concurs Exposició Nacional de Roses 

«Pont d'Enseula»: Teresa Llorach dibuixa l'olor de les roses

«Reus Digital»: Reverència a les roses, símbol de la ciutat 

Espectacle de dansa inspirat en textos literaris de Carme Andrade

Ramells de paraules desarticulades
desades als vells calaixos
seran rosegades
per les arnes famolenques.
La pols s'amuntegarà rere l'armari.

Amb aquests versos del llibre Cercles, de la reusenca de lletres Carme Andrade, començarà l'espectacle de dansa El jardí dels records, de Magda Borrull Companyia, dins la Festa d'Estiu de La Conca 5.1 que se celebrarà al Castell Templer, de Barberà de la Conca. S'hi recitaran poemes de Cercles i fragments dels relats Gosadies, amb la veu càlida d'una altra reusenca de lletres, la rapsoda Antònia Farré. Enhorabona!

'Flors' inèdites, ara, il·lustrades

La reusenca de lletres Fina Masdéu presentarà la sessió literària 'Flors', on diverses autores del col·lectiu intervindran en la lectura de poemes, proses poètiques i textos breus inèdits, tot donant veu als seus propis escrits o als d'altres autores que han col·laborat en el projecte.

Antics Rentadors del Casal de les Dones. 

30 de novembre

a partir de dos quarts de vuit el vespre

Recollim aquí les il·lustracions que han generat alguns fragments dels textos. Agraïm la gentilesa dels autors que ens han facilitat les pintures, les fotos i de les composicions.

Gisela Alcón: Gosadia

Maria Lluïsa Amorós: El regal de la Ruth

Carme Andrade: Les flors del Vietnam

Dolors Buyó: Gerbera

Fina Grau: Les roses del picaesquenes

Isabel Martínez: D’entre totes les flors, la rosa de Reus

Ció Munté: Cinc minuts de roses

Núria Naval: L'arbre

Lena Paüls: La claca

Mariona Quadrada: Barrancó d'agost

Romana Ribé: El mas

Victòria Rodrigo: El jardí de les escales

Maria Dolors Vallverdú: Sonets

El Taller de plantes i flors prepara l’ornamentació floral de l’espai Antics Rentadors on tindrà lloc la lectura de ‘Flors’

Les alumnes del Taller de plantes i flors —que condueix Pepita Roig Armengol, al Centre Cívic Migjorn de Reus— preparen centres de flors seques que ambientaran l’espai Antics Rentadors del Casal de les Dones, on dimecres dia 30 a dos quarts de vuit tindrà lloc la sessió literària ‘Flors, a càrrec de diverses autores del nostre col·lectiu. Moltes gràcies.

Ressò mediàtic del projecte Bibliorelats

El projecte Bibliorelats ha tingut bona acollida a la premsa i en diverses publicacions tant en suport paper com en edicions digitals. Vegeu premsa.
Ens arriba, ara, el núm. 25 de «Duesaigües. La Revista», on trobem 'Biblioteques populars, cent anys', un article documentat i ple de sensibilitat que signa Mercè Alamon, i els fragments dels relats presentats al concurs per dues duesaigüenques: Fany Alberich Alberto i Carmina Mauri Mestre. En ambdós textos es fa palès que no podem escapar de nosaltres mateixos ni tan sols en una biblioteca.

Cliqueu sobre les imatges i amplieu el cos de lletra
 

'El patrimoni Bibliogràfic a les biblioteques públiques: un bé per descobrir', de Victòria Rodrigo

Victòria Rodrigo Fuentes, bibliotecària i escriptora coordinadora de Reusenques de Lletres, acaba de publicar el llibre El patrimoni Bibliogràfic a les biblioteques públiques: un bé per descobrir (Arola Editors, 2015), una adaptació del Treball Final del Màster Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la UB.

«En primer lloc, Victòria Rodrigo ens serveix la definició de 'patrimoni bibliogràfic', una definició establerta per llei. I ens fa imaginar catedrals bibliogràfiques, totxos il·luminats bellament, tresors desats sota pany i clau. I aquí comença el treball d'investigació pròpiament dit de l'autora que respon a una tríada de preguntes als responsables de les onze biblioteques escollides, que vindrien a ser si fa no fa: ¿quina tipologia de llibres tenim a la cambra fosca de cada biblioteca (¿qui som?), ¿com hi han arribat? (¿d'on venim?), i ¿com difon cadascuna d'aquestes biblioteques aquest patrimoni? (¿on anem?). El panorama és divers i apassionant. En conjunt, diríem que cadascuna té els tresors que té (en conformen l'ADN, diu Rodrigo) i fa el que pot per mostrar-los enmig del tràfec diari de la biblioteca»

Lena Paüls. Llegiu l'article al blog «Pont d'Enseula»

Per saber-ne més, cliqueu la coberta:

S’instal·lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls

Irene Némirovsky, 1938

 «Després de la mort de la seva institutriu francesa, l’any que ella en feia catorze, Irene Némirovsky  va començar a escriure. S’instal.lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls. Havia elaborat una tècnica novel·lesca que s’inspirava en l’estil d’Ivan Turguénev. Quan començava una novel·la, no tan sols escrivia la narració en sí, sinó també totes les reflexions  que la narració li inspirava, sense suprimir ni ratllar res. A més, coneixia amb precisió tots els seus personatges, encara que fossin secundaris. Omplia llibretes senceres per descriure’n la fesonomia, el caràcter, l’educació, la infantesa, les etapes cronològiques vitals. Quan tots els personatges havien arribat a aquest grau de precisió, amb dos llapis, un de vermell i un altre de blau, subratllava els trets essencials que volia conservar; de vegades només eren unes quantes línies. Aleshores passava ràpidament a la composició de la novel·la i després en redactava la versió definitiva.»

MYRIAM ANISSIMOV, pròleg de: Suite francesa, Iréne Némirovsky

Editorial La Magrana. Barcelona, 2012.

Iréne Némirovsky (Kiev, Ucraïna, 1903 - Auschwitz, 1942). D’entre les seves novel.les més cèlebres cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L’afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i el llop (1940) i l’edició pòstuma de Suite francesa (2004).

L’any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats  franceses i va ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir de tifus al cap d’un mes.

Carme Andrade publica a la revista digital paperdevidre

L'escriptora i filòloga Carme Andrade (Constantí 1951) ha publicat 

el relat El Bugatti verd a la revista digital paperdevidre

Us convidem a fer-ne un tast en aquest fragment:

Tamara en el Bugatti verd.
© Tamara de Lempicka, 1929

[...] El Bugatti avança per la carretera solitària sota un cel ebri de nuvolades grises. Arribarà a l’hora en què tots estaran a punt d’entrar a l’església. Voldria arribar just a temps per estalviar-se d’entrar a la casa gran. Reconeix dins de la seva ment la veu de la seva germana. Ella torna després de molts anys de silenci. Torna el seu cos, però la seva persona més íntima es va fondre ja fa uns quants anys. Ara ja no queda res més que la carcassa fàcil que li proporcionen el rímel, la seda i els perfums cars. La seva imatge de dona segura i ferma és la seva protecció.

El cel, a mesura que avança el dia, es va transformant en un llençol brut, en un llençol mal rentat. Entrarà a l’església blanca i les fileres dels primers bancs seran plenes de familiars i amics. Discreta, s’asseurà a l’últim banc que estigui buit. Algun cap, inevitablement, es girarà i la veurà. Mirades, moltes mirades que la interrogaran sense paraules. «No podies avisar?» «Arribes ara?» «No saps on vivim?» «No te’n recordes de casa?» [...]

CARME ANDRADE. El Bugatti verd 

Llegiu el relat sencer a paperdevidre 

i al blog de l'autora La casa del racó

Victòria Rodrigo guanya el premi Gabriel Ferrater de relats breus

Àngel Xifré (alcalde d'Almoster), Xavier Guarque (membre del jurat),
M. Pilar Roig (presidenta de les Dones de Santa Àgata),
Victòria Rodrigo (l'escriptora premiada) i Olga Xirinacs (mantenidora)

Amb el relat històric L'Elionor i el vent de Reus, la reusenca de lletres Victòria Rodrigo ha estat guardonada amb el premi Gabriel Ferrater 2015 de relats breus, dins dels cinquens Jocs Florals d'Almoster, que organitza el Grup de Dones Santa Àgata i l’Ajuntament d’Almoster.

L’acte de lliurament de premis va tenir lloc al Teatre Municipal d’Almoster  (10 de maig). Va comptar amb la participació de l’escriptora Olga Xirinacs, que actuava de mantenidora, i el Grup de declamació del Centre d’Amics de Reus. També hi van ser presents l’alcalde d’Almoster, Àngel Xifré, i el delegat dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs.

Barcelona, setembre de 1806.
—No em casaré! Vós no podeu obligar-m’hi —va dir l’Elionor Rius contundent mentre obria la porta amb un gest que convidava a sortir aquell ancià que fins aquell moment admirava i respectava.
—Pensa-t’ho. —va respondre el senyor Montagut amb un peu ja al carrer. —El Pere és un bon home, el primer oficial del taller, i seria un bon pare per als teus fills. Si no t’hi cases ho pots perdre tot!  —va afegir segur de la seva sentència.

VICTÒRIA RODRIGO.  L'Elionor i el vent de Reus, fragment.

Llegiu-ne més informació a «ReusDigital»

Tanka dedicada a Reusenques de Lletres

Pintura La pàgina en blanc, de © Pérez Oliván

Per a Reusenques de Lletres

Deserts els folis,

una ploma esmolada

i al cor la tinta.
Amb més naus, vents i veles:
tot el temps de penyora.

LENA PAÜLS

Agraïm al Marc Pérez Oliván la pintura 'La pàgina en blanc' i a la Lena Paüls aquestA tanka, que ha inclòs al llibre digital Temps de penyora, com a cloenda del recull de poemes. Si el voleu llegir sencer, el podeu descarregar clicant la imatge de la coberta:

Dia Mundial de la Poesia 2015

Aquarel·la de ©Joan Tharrats

El pensament és vol
de matinada.
I no hi fa res el vent
ni el gris
ni la distància
que tot es fa planer
quan el cor canta.

El pensament és vol
de matinada
i s'enfila en l'atzur
i sobrepassa
l'aturall persistent
de boira baixa.

El pensament és vol
de matinada.

I cada raig de sol

acaricia els núvols,

els fistoneja en joc

de llum blanca i rosada.

El pensament és vol
de matinada
i tot es fa planer
quan el cor canta.
Per a tu en faig missatger
de l'abraçada.

MARIA CABRÉ DE CALDERÓ

Lletres reusenques. Reusenques de Lletres  

(Silva Editorial, 2013: 63)

Taller d'escriptura: el conte

Un convidem a assistir al taller introductori a l'escriptura del conte literari que tindrà lloc al Casal de les Dones, dimecres, dia 18 de març a les 18:00 h.
Les professores Fina Masdéu (filòloga, escriptora i professora de llengua i literatura catalanes) i Victòria Rodrigo (bibliotecària i escriptora) donaran a conèixer als assistents les eines narratives bàsiques pròpies del gènere.  Il·lustraran la part teòrica amb contes de diversos autors de referència.

El taller és obert a tothom i no cal inscripció prèvia. 

*

Em va dir que no m'estranyés de veure'l amb 

aquella cara tan blanca: «Si tinc la cara blanca 

és perquè...». I es va posar una mà davant la 

boca i va obrir els ulls de bat a bat com si tingués

un gran esgarrifament per dintre.

MERCÈ RODOREDA. El senyor i la lluna, fragment

OBRINT CAIXES DE PANDORA

© Carme Andrade. Autoretrat

El col.lectiu Reusenques de lletres m’ha esperonat perquè obrís una de les meves caixes de Pandora literària amb la finalitat de mostrar-ne el contingut. El que hi he trobat és un dels tresors literaris que m’ha acompanyat al llarg dels anys  i a hores d’ara encara m’acompanya. Camins de França de Joan Puig i Ferreter ha estat el llibre que he escollit per parlar-ne breument a la presentació del volum  Biblioteques personals, el 29  de gener, a la llibreria Documenta de Barcelona.
CARME ANDRADE. Tot obrint caixes

El gust de considerar la pròpia vida, o tota una època
de la pròpia vida, com una obra d’art en curs de creació,
donant el marge necessari a la fantasia, a la imaginació,
a la intel·ligència, però donant encara un més gran a
l’imprevist,  és el gust de jugar fort i arriscadament.
JOAN PUIG I FERRETER, Camins de França

Llegiu l'apunt Tot obrint caixes al blog «La casa del racó»

Tràiler del llibre "Biblioteques personals"

Com cada primer dijous de mes, a les set del vespre, el club de lectura es reuneix a la biblioteca per parlar de literatura, de llibres i d’escriptors. Una cita mensual amb una fidelitat insòlita, ja que ocupa un lloc preferent en les nostres agendes des de fa més de dos anys.

Aquesta tarda tornem a tenir una proposta interessant. Les protagonistes en són dues  escriptores, M. Lluïsa A. i Marta M., d’extensa trajectòria literària. Les seves novel·les no deixen indiferent a ningú; si més no, és el que m’han fet arribar algunes lectores i el que jo mateixa he pogut constatar. Participaran en aquesta trobada amb la promesa de explicar-nos dues històries que ens desvetllaran curiositats, anècdotes i, fins i tot, algun secret relacionat amb la influència de la lectura en la gestació dels seus llibres.

L’escenari està a punt: les cadires al seu lloc i, al bell mig de la taula, una gerra d’aigua i uns gots. Les integrants del club van ocupant el seu espai a mesura que van arribant. La distribució sempre és la mateixa: la Fina en un extrem, al seu costat la Lena, tot seguit l’Agnès, després la Txell, l’Aràntzazu, la Carme, la Montserrat, la Montse,  la Dolors, i finalment jo tanco aquest cercle a l’altre extrem. Per alguna raó, un xic inexplicable, cadascuna de nosaltres ocupa el mateix lloc des del primer dia.

La conversa comença a perfilar-se com si fos un preescalfament i de seguida brollen opinions contraposades sobre els llibres i les lectures. El debat sembla servit quan... 

Torneu sempre

© Fina Veciana. La caseta del pont blau
Tècnica mixta sobre fusta, 50 x 50

Per a les Reusenques de Lletres

Vespre, hora foscant. Heu deixat el fanal de l'entrada encès. Tornareu. Sempre torneu. Sota el ràfec hi ha l'escut amb la divisa bategant, la raó de viure. Al brancal, ferrades i ceràmiques per recollir aigua. Us hi espera la cambra del pol·len amb cent mil partícules levitant, suspeses en el temps. Al terra de llicorella, han florit els bulbs i les llavors que han escampat les merles. Hi circuleu enfilats en una escala de gat i us adormiu com faquirs entre les volutes de l'espiral del bloc. Teniu per coixí sensacions amuntegades d'altres llocs, el cruixit del foc de la planta baixa i el xiulet de coets que mouen bastiments, bigues, envans, graons. Arribeu pel pont de nou ulls que guaita cap a  la sintaxi de colors i hi deixeu el bol d'ofrena per al nou viatge.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana

LLetres de reusenques a la C.T Art Gallery de Reus

Avui 3 de maig
a les 8 del vespre

s´inaugura una exposició col.lectiva de pintura
al nou espai que l´artista Cori Torroja
ha obert recentment a Reus.

Jo participo mostrant el nostre llibre

i alguns dibuixos-collage sobre paper.

C.T. Art Gallery

c/ Santa Anna 6, Reus.

Exposició Visions de dones

Verònica Zamora interpreta Dona + i camina...
Al fons el quadre Siluetes, de Fina Veciana i
la prosa poètica de Lena Paüls.

Inauguració de l'exposició col·lectiva Visions de dones, amb obra de vuit artistes, a la Sala Pati del rei Jaume I, de l'Ajuntament de Tarragona. ¿Què té de singular aquesta exposició per parlar-ne en aquest blog? La pintora reusenca Fina Veciana hi exposa l'obra Siluetes i l'acompanya amb una prosa poètica de Lena Paüls, Siluetes sobre el trespol de gerds. Aquesta col·laboració amb l'artista plàstica ha sorgit a partir de les sessions literàries del cicle «Reusenques de Lletres». La inauguració ha comptat amb la interpretació de la peça Dona + i camina..., un treball de dansa-performance. Connexions, sinergies. Continuem...
Exposició oberta fins al 17 de març.

Vegeu l'apunt:

SILUETES SOBRE EL TRESPOL DE GERDS