Poema de M. Dolors Vallverdú en homenatge a Regina Figuerola

Lectura del poema en el decurs de l'homenatge a Regina Figuerola (Foto: Centre de Lectura)

 El 17 de setembre, el Centre de Lectura de Reus homenatjava la bibliotecària Regina Figuerola, víctima del bombardeig del 17 de setembre de 1937. En va fer la glosa M. Rosa Molas i, a continuació, Mercè Franch i Carme Simó (del Taller de lectura En Veu Alta) van donar veu a una selecció de textos evocatius: de Xavier Amorós, Antoni Correig, Gabriel Ferrater i M. Dolors Vallverdú, la qual va escriure aquest poema expressament per a l'ocasió:

Era la guerra

                   A la memòria de Regina Figuerola (17 de setembre de 1937)

Era la guerra.

Al trenta-set la terra tremolava

i la por i la mort

campaven lliurement.

Nit de silencis,

obscura presència que trastorna

la lucidesa de la ment.

Carrer avall corria el desesper

i l’esglai del sotrac d’una estampida

ferí de mort

l’ànima dels llibres

i els ulls de la Regina

s’obriren a l’espai

on es perden les formes

deixant un fons de llum

en el buit de l’absència.

M. Dolors Vallverdú (setembre 2019)

'Vilaencanteri' és a l'article 'Criptònims de Reus', de Fina Masdéu

La Reusenca de Lletres Fina Masdéu, filòloga, recull el criptònim de la ciutat de Reus que dona títol al cinquè llibre del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, Contes de Vilaencanteri (Arola Editors, 2017); aquest criptònim es troba en el conte que obre el recull, 'Ai, l'amor', del qual és autora Romana Ribé. 

Criptònims de Reus, reusdigital.cat (10-5-2019)

'Veus' per Sant Jordi 2019: us signem el llibre?

Reusenques de Lletres a la trobada d'autors de Reus.
Biblioteca Central Xavier Amorós, 15-4-2019

Per Sant Jordi signarem exemplars de 'Veus'
 a l'estand de l'Ajuntament, a la plaça del Mercadal.

Matí: d'11 a 13
Tarda: de 18 a 20.

Reusenques en una tertúlia de la SER a La Capona (Tarragona)

Reusenques de Lletres ha estat convidada a participar a la tertúlia 'Dones, gènere i femenisme', a la llibreria La Capona de Tarragona, organitzada per Arola Editors, dins els actes de celebració del seu 20è aniversari.

El programa s'emetrà el Dia Internacional de la Dona,

divendres 8 de març, a les 13:30. Escolteu-lo aquí.

SER Tarragona-Ràdio Reus 

97,7 FM - 97,1 FM - 1026 OM 

Descobreix els contes de Vilaencanteri!

Ens estem preparant per explicar uns quants secrets
dels personatges de Vilaencanteri. I també passejarem
per alguns dels seus encantadors raconets.
Us ho perdreu?

En el marc de «Llum de Llull,  Jornades de Literatura Infantil»

Lloc: Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus

Dia: dissabte, 18 de novembre

Hora:12:30

Reus "encantada"

Aquest és el títol de l'article que el Diari de Tarragona (13-XI-2017) dedica al darrer llibre de Reusenques de Lletres, Contes de Vilaencanteri (Arola, 2017). No cal ni dir que ens sentim molt satisfetes i agraïdes per la deferència!

Vilaencantament

Contentes, satisfetes, entusiasmades! Així estem les Reusenques de Lletres després de l'èxit de dijous passat: per l'excel·lent presentació del llibre a càrrec de la mestra Cori Bach, amb unes paraules plenes de sensibilitat i afabilitat; per l'amena lectura de fragments del llibre realitzada per l'Estel, l'Antònia i la Meritxell; pel caliu del nombrós públic assistent; per la magnífica edició realitzada per Arola; i per les expressions d'il·lusió i de satisfacció de les autores i dels il·lustradors. Tot plegat va aconseguir que el clima dels contes es traslladés a la sala del Casal de les Dones i que ens sentíssim plenament VILAENCANTADES I VILAENCANTATS!

Vet aquí unes quantes imatges de la presentació (fotografies de M. Dolors Sardà, Conxi Aineto i Josep M. Aran):

D'esquerra a dreta: Montserrat Flores (Regidora de Participació, Ciutadania i Transparència), Cori Bach (mestra, fundadora de l'Escola Montsant), i Fina Masdéu (coordinadora de Reusenques de Lletres).

Des de l'esquerra: Victòria Rodrigo, Montserrat Flores, Cori Bach i Fina Masdéu.

Lectura de fragments de "Contes de Vilaencanteri". Des de l'esquerra: Antònia Farré, Estel·la, Meritxell Blay.

 

Les autores dels contes, a l'espai dels Safareigs (Casal de les Dones).

Alguns dels il·lustradors.

Tots els qui han participat a "Contes de Vilaencanteri": en els textos i en les il·lustracions.

Espectacle de dansa inspirat en textos literaris de Carme Andrade

Ramells de paraules desarticulades
desades als vells calaixos
seran rosegades
per les arnes famolenques.
La pols s'amuntegarà rere l'armari.

Amb aquests versos del llibre Cercles, de la reusenca de lletres Carme Andrade, començarà l'espectacle de dansa El jardí dels records, de Magda Borrull Companyia, dins la Festa d'Estiu de La Conca 5.1 que se celebrarà al Castell Templer, de Barberà de la Conca. S'hi recitaran poemes de Cercles i fragments dels relats Gosadies, amb la veu càlida d'una altra reusenca de lletres, la rapsoda Antònia Farré. Enhorabona!

Presentació de la història de la Crolls, de la periodista Isabel Martínez

Cliqueu la imatge per llegir l'article.

La reusenca de lletres Isabel Martínez presenta Vostè senyora por tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus (Edicions del Centre de Lectura). L'estudi abasta des que va obrir a Reus la fàbrica de rentadores Crolls, el 1947, fins al tancament, el 1984, després de molts intents fallits de recuperar-la i de mobilitzacions dels treballadors. Va ser un tancament viscut intentament per la ciutat de Reus i la resta de la comarca del Baix Camp perquè va deixar quatre-centes persones sense feina i va afectar molts sectors que en depenien (embalatges, distribució, transports...)  «Reusdigital» s'ha fet ressò de la publicació amb un article que signa Marc Busquets. Llegiu-lo clicant la imatge.

Centre de Lectura

dilluns 28 de novembre a dos quarts de vuit del vespre.

La poeta reusenca Maria Dolors Vallverdú presidirà els Jocs Florals de Perpinyà

Les Reusenques de Lletres a ple rendiment! Encara més novetats: la poeta reusenca M. Dolors Vallverdú –mestra en Gai Saber per la Ginesta d´Or de Perpinyà i  mantenidora de l'Acadèmia dels Jocs Florals del Rosselló– presidirà els Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà, el dia 22 de maig, a la Sala Aragó, amb una solemnitat especial per escaure's el 90è aniversari de la companyia literària.

La feliç circumstància fa que la premiada amb la Flor Natural, com ja vam avançar, sigui una altra Reusenca de Lletres: Carme Andrade.

Així doncs, les Lletres Reusenques seran representades a Perpinyà per dues poetes de qualitat indiscutible.

L'escriptora reusenca Maria Dolors Vallverdú publica el relat memorialístic Blava aparença. 1936-1982

Foto: © Carme Andrade

Blava aparença 1936-1982
Maria Dolors Vallverdú i Torrents
Quorum Llibres,  2015

“Ara m'atreveixo, pare, a desvelar aquella agenda, que amb tant d'amor, a començaments dels anys vuitanta del segle XX anaves omplint discretament, mentre jo t'observava en silenci [...] L'agenda quedà tancada, com la teva veu, durant molts anys, fins que la mare va voler revelar el misteri dels esdeveniments que més impactaren la teva vida i, secretament, me la passà.” (19).  Hi ha un testimoni històric viscut per part del pare i uns records més domèstics i intimistes en les aportacions de la M. Dolors, on, enfront de la imatge discreta que tenim d'ella, li surt el patriotisme abrandat explícit. Tot plegat conforma un conjunt de peces com de trencadís, en dues línies contrastades i complementàries.   

Les dues parts són “Els anys de guerra”, la part més punyent pel que va representar la Guerra civil, on l'autoria correspon majoritàriament al pare i “Els anys de la postguerra” en què la M. Dolors agafa el relleu i que ens evoquen persones i records compartits. La visió d'un enfrontament tan cruent i de les restriccions posteriors, amb gent de Reus que identifiquem clarament.
Hem d'agrair [a l'autora] que ens en transmeti el seu impagable testimoni: el drama de la guerra i la situació, aquí, de tants republicans exposats a l'assetjament de tots dos bàndols. Durant la revolta es va viure la repressió dels uns a Catalunya i la repressió dels nacionals durant la guerra en la zona “nacional” i general després.
JOAQUIM MALLAFRÈ Fragment de la presentació de Blava aparença Centre de Lectura. Reus, 15-12-2015

D'esquerra adreta: Joaquim Mallafrè (filòleg i traductor), 
l'autora i Josep M. Olivé (editorial Cossetània).
Centre de Lectura, 15-12-2015. Foto: © Natàlia Motos Vallverdú

La reusenca de lletres Maria Dolors Vallverdú ha compartit la presentació de Blava aparença amb nombrosos assistents, entre els quals Xavier Amorós Solà, poeta, Emili Argilaga Tarragó, president d’Òmnium Baix Camp, Biel Ferrer Puig, filòleg, autor d’una ressenya al Reus Digital (vegeu-la aquí) i una llarga llista d’amics i de família. Ha obert l’acte Xavier Filella, president del Centre de Lectura, seguit de Josep Maria Olivé, subdirector de l’editorial Cossetània de Valls —Quorum Llibres n'és una filial—  que ha fet un parlament elogiós sobre l’edició del llibre, seguida d'una presentació intensa a càrrec de Joaquim Mallafrè.

[…] només em resta compartir aquest petit llibre, dedicat a la memòria de la mare, que vol ser un homenatge al qui em va encaminar en l’interès per la història i per la llengua, per l’amor al país; el meu pare. Tot va entrellaçat entre dues vides, començades en èpoques distintes però paral·leles; la seva i la meva. Conservo molt esgrogueïts pel temps, els seus fulls manuscrits que he recuperat perquè siguin un testimoni viu d’un temps que mai no ha de morir, com tampoc no moren les arrels de la terra.

MARIA DOLORS VALLVERDÚ

Fragment de la presentació de Blava aparença

Centre de Lectura. Reus, 15-12-2015


Vegeu un avançament del llibre

Ressò mediàtic del projecte Bibliorelats

El projecte Bibliorelats ha tingut bona acollida a la premsa i en diverses publicacions tant en suport paper com en edicions digitals. Vegeu premsa.
Ens arriba, ara, el núm. 25 de «Duesaigües. La Revista», on trobem 'Biblioteques populars, cent anys', un article documentat i ple de sensibilitat que signa Mercè Alamon, i els fragments dels relats presentats al concurs per dues duesaigüenques: Fany Alberich Alberto i Carmina Mauri Mestre. En ambdós textos es fa palès que no podem escapar de nosaltres mateixos ni tan sols en una biblioteca.

Cliqueu sobre les imatges i amplieu el cos de lletra
 

'El patrimoni Bibliogràfic a les biblioteques públiques: un bé per descobrir', de Victòria Rodrigo

Victòria Rodrigo Fuentes, bibliotecària i escriptora coordinadora de Reusenques de Lletres, acaba de publicar el llibre El patrimoni Bibliogràfic a les biblioteques públiques: un bé per descobrir (Arola Editors, 2015), una adaptació del Treball Final del Màster Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la UB.

«En primer lloc, Victòria Rodrigo ens serveix la definició de 'patrimoni bibliogràfic', una definició establerta per llei. I ens fa imaginar catedrals bibliogràfiques, totxos il·luminats bellament, tresors desats sota pany i clau. I aquí comença el treball d'investigació pròpiament dit de l'autora que respon a una tríada de preguntes als responsables de les onze biblioteques escollides, que vindrien a ser si fa no fa: ¿quina tipologia de llibres tenim a la cambra fosca de cada biblioteca (¿qui som?), ¿com hi han arribat? (¿d'on venim?), i ¿com difon cadascuna d'aquestes biblioteques aquest patrimoni? (¿on anem?). El panorama és divers i apassionant. En conjunt, diríem que cadascuna té els tresors que té (en conformen l'ADN, diu Rodrigo) i fa el que pot per mostrar-los enmig del tràfec diari de la biblioteca»

Lena Paüls. Llegiu l'article al blog «Pont d'Enseula»

Per saber-ne més, cliqueu la coberta:

S’instal·lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls

Irene Némirovsky, 1938

 «Després de la mort de la seva institutriu francesa, l’any que ella en feia catorze, Irene Némirovsky  va començar a escriure. S’instal.lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls. Havia elaborat una tècnica novel·lesca que s’inspirava en l’estil d’Ivan Turguénev. Quan començava una novel·la, no tan sols escrivia la narració en sí, sinó també totes les reflexions  que la narració li inspirava, sense suprimir ni ratllar res. A més, coneixia amb precisió tots els seus personatges, encara que fossin secundaris. Omplia llibretes senceres per descriure’n la fesonomia, el caràcter, l’educació, la infantesa, les etapes cronològiques vitals. Quan tots els personatges havien arribat a aquest grau de precisió, amb dos llapis, un de vermell i un altre de blau, subratllava els trets essencials que volia conservar; de vegades només eren unes quantes línies. Aleshores passava ràpidament a la composició de la novel·la i després en redactava la versió definitiva.»

MYRIAM ANISSIMOV, pròleg de: Suite francesa, Iréne Némirovsky

Editorial La Magrana. Barcelona, 2012.

Iréne Némirovsky (Kiev, Ucraïna, 1903 - Auschwitz, 1942). D’entre les seves novel.les més cèlebres cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L’afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i el llop (1940) i l’edició pòstuma de Suite francesa (2004).

L’any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats  franceses i va ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir de tifus al cap d’un mes.

Victòria Rodrigo guanya el premi Gabriel Ferrater de relats breus

Àngel Xifré (alcalde d'Almoster), Xavier Guarque (membre del jurat),
M. Pilar Roig (presidenta de les Dones de Santa Àgata),
Victòria Rodrigo (l'escriptora premiada) i Olga Xirinacs (mantenidora)

Amb el relat històric L'Elionor i el vent de Reus, la reusenca de lletres Victòria Rodrigo ha estat guardonada amb el premi Gabriel Ferrater 2015 de relats breus, dins dels cinquens Jocs Florals d'Almoster, que organitza el Grup de Dones Santa Àgata i l’Ajuntament d’Almoster.

L’acte de lliurament de premis va tenir lloc al Teatre Municipal d’Almoster  (10 de maig). Va comptar amb la participació de l’escriptora Olga Xirinacs, que actuava de mantenidora, i el Grup de declamació del Centre d’Amics de Reus. També hi van ser presents l’alcalde d’Almoster, Àngel Xifré, i el delegat dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs.

Barcelona, setembre de 1806.
—No em casaré! Vós no podeu obligar-m’hi —va dir l’Elionor Rius contundent mentre obria la porta amb un gest que convidava a sortir aquell ancià que fins aquell moment admirava i respectava.
—Pensa-t’ho. —va respondre el senyor Montagut amb un peu ja al carrer. —El Pere és un bon home, el primer oficial del taller, i seria un bon pare per als teus fills. Si no t’hi cases ho pots perdre tot!  —va afegir segur de la seva sentència.

VICTÒRIA RODRIGO.  L'Elionor i el vent de Reus, fragment.

Llegiu-ne més informació a «ReusDigital»

Tanka dedicada a Reusenques de Lletres

Pintura La pàgina en blanc, de © Pérez Oliván

Per a Reusenques de Lletres

Deserts els folis,

una ploma esmolada

i al cor la tinta.
Amb més naus, vents i veles:
tot el temps de penyora.

LENA PAÜLS

Agraïm al Marc Pérez Oliván la pintura 'La pàgina en blanc' i a la Lena Paüls aquestA tanka, que ha inclòs al llibre digital Temps de penyora, com a cloenda del recull de poemes. Si el voleu llegir sencer, el podeu descarregar clicant la imatge de la coberta:

Reusenques de Lletres, a la Viquipèdia

Reusenques de Lletres és a la Viquipèdia. Vam començar a difondre les activitats del col·lectiu en primer lloc al blog, després a les xarxes socials Facebook i Twitter, i ara les ampliem a VIQUIPÈDIA. L'Enciclopèdia lliure.

L'entrada comença així:

Reusenques de lletres és una activitat literària -creada el 2013- que aplega diverses escriptores vinculades amb la capital del Baix Camp i de trajectòries molt diverses: narrativa, poesia, literatura infantil, periodisme, assaig, història, biografia, etc. Amb la finalitat de crear una plataforma estable que permeti fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat.

Fina Masdéu i Victòria Rodrigo són les impulsores i coordinadores de Reusenques de Lletres. I fins ara més d'una vintena d'escriptores han participat en l'activitat col·lectiva: Carme Agustench, Carme Andrade, Maria Lluïsa Amorós, Natàlia Borbonès, Maria Cabré, Montserrat Corretger, Montse Farrés, Anna Figueras, Montserrat Flores, Aràntzazu Fonts Pallach, Txell Granados, Marta Magrinyà, Fina Masdéu, Marta Molas, Isabel Olesti, Rosa Pagès, Lena Paüls, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Victòria Rodrigo, Agnès Toda, Coia Valls i M. Dolors Vallverdú

Taula de continguts:

Llibres

Activitats literàries

Referències

Enllaços externs

Crònica de la tertúlia literària al Casal de les Dones

    Escoltant Lena Paüls (fotografia: Antonieta Codina)

La tertúlia literària al Casal de les Dones (25 de febrer) ha tingut el precedent usual d'un club de lectura, és a dir,  els participants s'han hagut d'inscriure i s'han compromès a llegir  Biblioteques personals.  A la trobada hem compartit la lectura que cadascú ha fet del llibre. 

Llegiu aquí la crònica que en fa Lena Paüls, 

il·lustrada amb les fotografies d'Antonieta Codina,
Maria Marcó i Fina Masdéu.

Llegim per plaer, i per conèixer, i per aprendre, 

i per imaginar, i... per viure. Per viure 

amb més intensitat, amb més matisos.

 FINA MASDÉU I VICTÒRIA RODRIGO

Biblioteques personals

Arola Editors, 2014


 

COMPARTIM EL PLAER DE LLEGIR

Biblioteques personals
Pintura de la portada:
© Fina Veciana

La cita:
Casal de les Dones,  Reus
Dimecres, 25 de febrer
18:30 h

La tertúlia literària prendrà com a base els textos de Biblioteques personals, de Reusenques de Lletres. 

Compartirem l'emoció per als llibres que ens han descobert el gust de la lectura i parlarem dels que ens mantenen viu aquest plaer.

Moderarà: Lena Paüls.
Organitzen conjuntament: Casal de les Dones i Reusenques de Lletres.

 

La propera activitat del col·lectiu

Amb la participació de Gisela Alcón, Gabriela Bastida, Pilar López i Núria Naval.
Aquesta activitat vol col·laborar a divulgar les obres premiades en diferents edicions del Premi de Relats Breus Antònia Abelló i Filella.
Hi sereu benvinguts!