El dissabte 26
vaig tenir l’immensa satisfacció de recollir dos premis de casa nostra. El “XI
Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós”, convocat per l’entitat reusenca “Centre d’Amics de Reus”i que des de l’any passat també
convoca el “Reina Margarida de Prades”, d’aquí ve que enguany es fes l’entrega
d’ambdós premis a la vila de Prades.
En iniciar-se l’acte, desprès de presentar als membres
del jurat i davant del president de l’entitat i de l’alcaldessa de Prades, un
component del jurat va llegir l’acte nomenant al guanyador, en aquest cas dos guanyadors
ja que he obtingut el premi ex-equo ( em parteixo la dotació) no pas el lloc,
amb Lleonard del Rio, d’Igualada, a qui vaig cedir el lloc perquè llegís la
seva obra guanyadora, d’un registre excepcional...
En acabar, em va tocar el torn, i, desprès d’expressar la
meva satisfacció immesurable, i visiblement emocionada, havia de procedir, a llegir un tast del meu
recull premiat, però, aprofitant que
tenia a mà, tan al Josep M. Roig com a la Dolors Quintana –els dos
reconeguts recitadors- i amics personals, els hi vaig demanar que fossin la
meva veu. La Dolors va llegir del recull premiat amb títol “Cafè
exprés”... els poemes “La cafeteria (el
Còmics)”, “Ja torna a ser diumenge” i “Vine...”.
Acte seguit, es va procedir a nomenar al guanyador del “II Reina
Margarida de Prades” que amb el recull “Mont-ral” va obtenir el premi, el meu
recull.
Al fer-me l’entrega del diploma acreditatiu, vaig aclarir
als presents per quina raó em sentia tan emocionada, i aquest vegada, la veu al
tast del meu recull, als poemes
“Mont-ral” i “A l’hora foscant” la va posar el Josep M. .
Dos premis, en un matí!... ja costa de digerir, però per
la tarda havia d’anar a Parets del
Vallès, on , el Niu d’Art Poètic havia convocat el “26è. Premi de poesia
inèdita, homenatge a Salvador Espriu” on jo participava amb el poema “El
prestidigitador” i que ja m’havien comunicat que era guanyador, amb quatre més.
Vaig llegir-lo, desprès que un membre del jurat, fes un anàlisi del poema, i se’m va fer entrega d’un diploma
acreditatiu amb menció honorífica.
Un dia per recordar, cansada però feliç de veure
reconeguts d’aquesta manera els meus
poemes.
Montse Farrés
Vine
Vine cap a mi,
l’univers és sord
i no ens sentirà
ningú.
Deleja l’últim
glop
de bon vi amb
cos,
paladeja’l,
aspira el seu flaire
i consigna així,
que he existit.
.jpg)
