dilluns, 25 de novembre del 2013

Lleixes exclusives





Aquesta és la biblioteca -magnífica- de Xosé Saramago i Pilar del Río, a Tías (Lanzarote). Ella va voler dedicar un angle de la sala als llibres escrits per dones; ell opinava que no era una idea gaire encertada... Sigui com sigui, la idea va bé per apamar realitats, i per plantejar-nos un cop més les eternes preguntes sobre les dones escriptores, l'espai que ocupen en el món de la literatura, la consideració en què se les té, i etc. etc.; també, i molt important, ens serveix per corroborar que no hi ha, ni de bon tros, totes les que hi hauria d'haver; és a dir, les que hi són, però no consten enlloc (no en aquesta biblioteca en concret, no, sinó en l'àmbit literari).

divendres, 22 de novembre del 2013

La petita lectora

Avui us presento una petita escultura, l'autora de la qual és la reusenca Lourdes Gavarró. La fotografia ha estat una gentilesa de la mestressa de la petita escultura, que em va obrir casa seva per poder-la realitzar.
Una joveneta que llegeix entusiasmada i que amb un lleu i serè somriure ens recorda el plaer sempre renovat de la lectura.

dissabte, 16 de novembre del 2013

Poesia

Obra de la reusenca Mercè Bessó, aquesta escultura es titula Poesia. 
El primer bronze que va realitzar l'artista portava una frase relacionada amb la poesia a la coberta del llibre obert. Quan l'autora la va tornar a fondre ens comenta que no va voler escriure-hi res perquè fos el mateix espectador qui s'imaginés què estava llegint.
I aquí la tenim: reflexiva i delicada.

dijous, 7 de novembre del 2013

Al Puig de Randa

En una cova del Puig de Randa, el savi Ramon Llull va escriure la seva Ars, l'ambiciosa obra filosòfica amb la qual pretenia arribar a la Veritat. La cultura popular de Mallorca recull una llegenda relacionada amb la seva estada a Randa: l’existència de la «mata escrita», un llentiscle les fulles del qual estarien plenes de línies i punts que, en algun codi oriental, reflecteixen les paraules dictades per Déu al mestre il·luminat.
Ara al Puig de Randa hi viu una petita comunitat de monjos, hi ha una hostatgeria per a pelegrins i un restaurant. També es troba una biblioteca amb exemplars plens d'història tancats en armaris com el de la fotografia.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Crònica d’entrega de tres premis el 26 d’octubre de 2013

El  dissabte 26 vaig tenir l’immensa satisfacció de recollir dos premis de casa nostra.  El  “XI Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós”, convocat per l’entitat  reusenca “Centre d’Amics  de Reus”i que des de l’any passat també convoca el “Reina Margarida de Prades”, d’aquí ve que enguany es fes l’entrega d’ambdós premis a la vila de Prades.
En iniciar-se l’acte, desprès de presentar als membres del jurat i davant del president de l’entitat i de l’alcaldessa de Prades, un component del jurat va llegir l’acte nomenant al guanyador, en aquest cas dos guanyadors ja que he obtingut el premi ex-equo ( em parteixo la dotació) no pas el lloc, amb Lleonard del Rio, d’Igualada, a qui vaig cedir el lloc perquè llegís la seva obra guanyadora, d’un registre excepcional...
En acabar, em va tocar el torn, i, desprès d’expressar la meva satisfacció immesurable, i visiblement emocionada,  havia de procedir, a llegir un tast del meu recull premiat,  però, aprofitant que tenia a mà, tan al Josep M. Roig com a la Dolors Quintana –els dos reconeguts recitadors- i amics personals, els hi vaig demanar que fossin la meva veu.  La Dolors va llegir  del recull premiat amb títol “Cafè exprés”...  els poemes “La cafeteria (el Còmics)”, “Ja torna a ser diumenge” i “Vine...”.
Acte seguit, es va procedir  a nomenar al guanyador del “II Reina Margarida de Prades” que amb el recull “Mont-ral” va obtenir el premi, el meu recull.
Al fer-me l’entrega del diploma acreditatiu, vaig aclarir als presents per quina raó em sentia tan emocionada, i aquest vegada, la veu al tast del  meu recull, als poemes “Mont-ral” i “A l’hora foscant” la va posar el Josep M. .
Dos premis, en un matí!... ja costa de digerir, però per la tarda  havia d’anar a Parets del Vallès, on , el Niu d’Art Poètic havia convocat el “26è. Premi de poesia inèdita, homenatge a Salvador Espriu” on jo participava amb el poema “El prestidigitador” i que ja m’havien comunicat que era guanyador, amb quatre més. Vaig llegir-lo, desprès que un membre del jurat, fes un anàlisi del poema,  i se’m va fer entrega d’un diploma acreditatiu amb menció honorífica.
Un dia per recordar, cansada però feliç de veure reconeguts  d’aquesta manera els meus poemes.

Montse Farrés






Vine

 Vine cap a mi,
l’univers és sord
i no ens sentirà ningú.
Deleja l’últim glop
de bon vi amb cos, 
paladeja’l, aspira el seu flaire
i consigna així, que he existit.

dissabte, 26 d’octubre del 2013

A la Tate Modern, la gent també va a la recerca de llibres

Un instant de la biblioteca de la Tate Modern captat mentre pujàvem les escales mecàniques.Tothom hi té accés i l'entrada al museu és gratuïta.
Londres és un exemple d'universalització de la cultura. L'art, la música i els museus en general són a l'abast de tothom, cosa que em fa pensar en el nostre país ara i abans de la crisi.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Primeres lectures

A aquest grup escultòric l'he batejat com Primeres lectures. En realitat, no n'he pogut esbrinar el nom de l'autor o de l' autora, ni en sé el títol.
A la ciutat de Santa Fe de l'estat de Nou Mèxic i situat a l'entrada d'unes galeries comercials, hi ha tot un grup de petits lectors i lectores al voltant d'una dona, que suposem representa la mare. 
La figura femenina, tradicionalment ha estat la gran transmissora del saber, sigui com a mare o àvia, sigui exercint el magisteri en els primers anys d'escola. Això ens portaria a especular sobre el paper actual de la dona en els primers aprenentatges dels infants. Les mares de la nostra societat llegeixen o expliquen contes als seus fills abans d'anar a dormir? O potser ho fan els pares? O potser ja no la fa ningú de la família aquesta tasca tan decisiva en la formació humana dels infants?

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Una jove lectora

        Esperanza caminado (1998)
Julio López Hernández
Aquesta lectora que us presento és l'Esperança i ens surt al pas tot passejant per la ciutat d'Oviedo, davant del Teatre Campoamor.
Segurament acaba de sortir de l'escola i sembla que no en tingui prou amb els llibres de la classe, ja que continua embadalida amb la lectura mentre va fent camí. 
No us agradaria conèixer la història que l'aïlla del carrer i dels passejants que l'observem encuriosits?

divendres, 18 d’octubre del 2013

El lector de l'Odissea

Ancorat a la terra, el lector té entre mans l’ Odissea i davant per davant la Mediterrània. 
Quins deuen ser els seus somnis?



El lector de l' Odissea, escultura de Paco Morales.
Es troba al passeig marítim de l'Ampolla

dimecres, 4 de setembre del 2013

Som notícia

                                           Contrapordada del Diari Més, 4 de setembre de 2013

dijous, 8 d’agost del 2013

FRAGMENTS DE LA PRESENTACIÓ DE LA PRIMERA SESSIÓ DE “POESIA I COLOR”, FETA PER XAVIER AMORÓS




Nits d’estiu a Reus (11 de juliol de 2013)
Ara penso en les escriptores reusenques que conec o he llegit. No sóc historiador i me’n dec deixar algunes, però el que m’interessa és pensar en aquest grup de dones que aquesta primavera s’ha creat en aquesta ciutat (i que estan disposades a servir l’art literari, cosa que significa, a la vegada, servir Reus i tothom); una sortosa iniciativa ja en marxa i que devem a la professora Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria Rodrigo; una agrupació que ha sortit, pel que veig jo, amb els braços oberts i disposada rebre tothom que comparteixi les seves positives ambicions. [...].

La veritat és que jo crec que el cervell, la intel·ligència en un estat que jo diria absolutament pur, no ha de tenir gènere, no ha de tenir sexe, però la cultura, l’herència cultural, les lleis i els costums equivocats i heretats, les càrregues religioses fan que, a l’hora de la realitat, la intel·ligència de l’home i de la dona, tot i essent iguals en la fórmula, actuïn de diferent manera; per això, malgrat tot, hi ha una literatura masculina i una altra de femenina. Dues maneres de veure la vida, de jutjar-la, d’assaborir-la i de suportar-la.
Aplaudeixo amb entusiasme l’existència, les intencions i el propòsit d’aquest “Col·lectiu Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, constituït per dones que estimen l’art literari i la societat. Aquest col·lectiu que, com vostès saben, va publicar un llibre per Sant Jordi que és clarament satisfactori per a qui el llegeixi, sigui o no sigui de Reus, però que estimi la literatura i la societat. Mai no s’havia fet res semblant i aquesta gent mereix el nostre aplaudiment i la nostra gratitud. [...]
 

És una associació del tot oberta, gens condicionada, que no ha volgut lluir cap anagrama ni cap sigla que pugui limitar la seva obertura total. És oberta a totes les reusenques (en les diverses gammes que poden determinar la seva vinculació a la ciutat), a totes aquelles dones que valorin l’art literari, el més autèntic i més lògic en aquest territori, amb la intensitat que mereix. Aquest és, i així ho demostra, l’esperit que mou i que donarà llarga vida al col·lectiu: lletres reusenques i reusenques de lletres.

divendres, 2 d’agost del 2013

Torneu sempre

© Fina Veciana. La caseta del pont blau
Tècnica mixta sobre fusta, 50 x 50
Per a les Reusenques de Lletres

Vespre, hora foscant. Heu deixat el fanal de l'entrada encès. Tornareu. Sempre torneu. Sota el ràfec hi ha l'escut amb la divisa bategant, la raó de viure. Al brancal, ferrades i ceràmiques per recollir aigua. Us hi espera la cambra del pol·len amb cent mil partícules levitant, suspeses en el temps. Al terra de llicorella, han florit els bulbs i les llavors que han escampat les merles. Hi circuleu enfilats en una escala de gat i us adormiu com faquirs entre les volutes de l'espiral del bloc. Teniu per coixí sensacions amuntegades d'altres llocs, el cruixit del foc de la planta baixa i el xiulet de coets que mouen bastiments, bigues, envans, graons. Arribeu pel pont de nou ulls que guaita cap a  la sintaxi de colors i hi deixeu el bol d'ofrena per al nou viatge.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana

dimecres, 24 de juliol del 2013

Aquest dijous, 25 de juliol: la nit de blanc


Blanc de calma
en tot el paisatge.
[...]
Blanc d'estiu.
(Aràntzazu Fonts Pallach)

Si en voleu més informació, cliqueu aquí, i accedireu al blog de la Fina Veciana.

divendres, 19 de juliol del 2013

El blau va ser el color protagonista en la segona nit de poesia. Més fotos...

POEMA

Uns mots en espiga
que desgrana el vent.
Quimèric ament,
llavor de celístia.

Paraula ambrosia,
flascó de perfum,
semença de llum
que la nit fa dia.

Uns mots: flor i espiga…
ÉS LA POESIA


                                María Cabré