Mor Maria Pallach Estela, escriptora i llibretera

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu

 

La relació de Maria Pallach Estela (Tarragona, 1939 - Reus, 2021) amb la literatura va començar de molt jove. Lectora de poesia, de narrativa i d'assajos lingüístics i polítics, va escriure poesia, que va ser premiada, i va difondre novetats literàries en ressenyes, sovint transmeses de viva veu des de la Llibreria Gaudí, de Reus. L'entusiasme amb què feia les recomanacions ha format molts bons lectors. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona entre 1957-1960. El 1961, en la primera convocatòria  d'exàmens  de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), va obtenir el títol de professora de català i iniciava cursets per correspondència adreçats a persones que residien en pobles i no podien accedir a classes presencials.

Maria Pallach, al centre de la imatge, en la presentació
del llibre Lletres reusenques. Reusenques de lletres, 2013

El 2013 va fer la presentació atenta i compromesa en el projecte de Lletres reusenques. Reusenques de lletres, el primer llibre del nostre col·lectiu, que inseria en els versos del poeta de Sinera, que admirava.

Des de la primera publicació hem tingut el seu suport des de la Llibreria Gaudí, que regentava amb el seu home, l'Isidre Fonts, i que actualment porten les seves filles. 

 

Gràcies, Maria, per tot el que hem après de tu.

Text de la presentació del llibre

Vegeu aquí  
el text de la presentació de  
Lletres reusenques. Reusenques de lletres, 
 a càrrec de Maria Pallach Estela, 
escriptora i llibretera. 

Centre de Lectura de Reus
14 d'abril de 2013

Maria Pallach Estela, gràcies

Estimada Maria,

Dir-te que em va agradar molt la presentació que vas fer de «Lletres Reusenques. Reusenques de Lletres» no vol dir gran cosa. Per tant, intentaré en aquest correu explicar-te per què em va emocionar.

D'entrada no sé a qui se li devia ocórrer pensar en tu per fer-ne la presentació, però la va encertar de mig a mig. Em sembla que, a part de la Fina i de la Victòria, ningú més (l'Isidre, potser?) a Reus va ser present a les quatre sessions. Aquest fet et va donar una visió àmplia de les protagonistes del projecte i les teves impressions van formar part de la presentació de llibre, cosa que va relligar el conjunt i va aportar sentit a tot plegat.

Al meu parer, hi havia tres assumptes sensibles que, segons com s'enfoquessin, podien enfonsar la presentació —i de retruc tot el cicle—, que les dues impulsores havien portat al màxim de qualitat, delicadesa  i rigor: dones, escriptores, Reus. ¿T'imagines aquestes tres bombes a les mans de segons qui? Se'm posa la pell de gallina pensant que algú hagués parlat de literatura feminista de campanar.

Tu, Maria, vas parlar de literatura. I això ens fa grans.

¿I com ho vas transmetre? Amb l'emoció de qui estima i la propietat de qui sap de què està parlant. Una lliçó, un model a seguir.

Ara ja saps, estimada Maria, per què em va emocionar la teva presentació. La millor de les presentacions que podíem tenir les vint-i-tres reusenques de lletres implicades en el projecte que van somiar i van fer realitat dues reusenques de lletres. Estem d'enhorabona.

M'agradaria poder gaudir del teu text, estaria bé publicar-lo al blog per compartir-lo amb tothom. 

Una abraçada ben forta,

Lena Paüls 

Correu enviat a Maria Pallach, 21.4.2013

UNA IDEA MÀGICA

Aquesta ha estat una aventura màgica per molts motius. En primer lloc, la idea de la Victòria Rodrigo i la Fina Masdéu va sorgir com sorgeixen totes les bones idees: des del cor però amb la intel·ligència i la preparació necessàries perquè es duguin a terme amb mestria. En segon lloc, elles van tenir la destresa d’engrescar el gruix d’autores locals que, en molts casos, no ens coneixíem entre nosaltres ni havíem compartit mai un projecte. Això ens va unir i divertir (tota la preparació va ser espontània i sincera, una autèntica experiència humana), ens va solidaritzar una mica més les unes amb les altres. Ara m’adono que som un grup privilegiat; les primeres escriptores reusenques amb veu, que no s’han d’amagar o utilitzar pseudònims. Escriptores que podem existir i brillar, i que tenim persones que vetllen per fer sentir les nostres paraules. Tots aquests mèrits, units a una edició fantàstica d’editorial Silva amb les meravelloses il·lustracions de la Fina Veciana (un gran descobriment per a mi), han dut el llibre a l’èxit. També desitjo esmentar la glossa perfecta que en va fer la Maria Pallach durant la presentació de l’obra en societat. Hi ha una part molt important de professionalitat i encert en tot, l’esperit pioner d’aquestes dues dones que seran recordades i imitades per establir un precedent tan lluminós. Però, especialment, hi ha la seva màgia i bellesa en voler homenatjar la nostra literatura, la nostra ciutat (sempre capdavantera en tantes coses) i el gènere femení com un extraordinari creador d’art sovint ignorat o silenciat per la història. Generositat i qualitat s’han unit en un projecte i el resultat n’és un encanteri màgic anomenat “Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, que la Fina i la Victòria han portat molt lluny, fins a l’eternitat. I de ben segur seguiran fent sortilegis en el futur… amb noves complicitats. Les meves felicitacions i agraïments a dues fades padrines per dur-nos tanta felicitat a totes nosaltres! També moltes gràcies a tots els reusencs i reusenques que sempre donen suport a les iniciatives locals amb vocació universal: compradors i usuaris, institucions, llibreters, entitats, mitjans de comunicació, seguidors fidels de les activitats… Són l’exemple i l’enveja de la major part de poblacions del món.

Marta Magrinyà

Reusenques de lletres. Lletres de reusenques

Poc ens podíem imaginar, fa uns mesos -de fet, més de mig any!-, quan aquest projecte era només una idea, una il·lusió, que avui estaríem aquí presentant aquest llibre: Lletres reusenques. Reusenques de lletres.

Dijous, 18 d'abril de 2013, al Centre de Lectura de Reus.
D'esquerra a dreta: Joaquim Sorio (Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus), Ana Santos (de l'Editorial Silva), Maria Pallach (escriptora i llibretera), Fina Masdéu (filòloga), i Victòria Rodrigo (documentalista).

Gràcies: a les escriptores, a la il·lustradora, a l'editor i al seu equip, i a tothom que, d'una manera o una altra, ha ajudat a fer realitat aquesta història.

Seguim...!

Avui, 18 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, la Maria Pallach Estela presenta el llibre "Lletres reusenques", al Centre de Lectura

"A Alforja, de l’Aplec, en va subsistir una cosa important: que els organitzadors van continuar, sense aplec, convocant el concurs literari durant bastants anys,

Suposo que amb el Premi Alforja de Poesia i amb el Premi Sant Antoni de Prosa. Del concurs que anava amb l’Aplec 1965 en guardo un gran record per la qualitat dels treballs. Va guanyar un recull de poemes (de la prosa no recordo tant) que duia per títol Vida diària i per lema “Presseguet”. Eren uns poemes d’una tendresa exquisida. Fets amb un llenguatge senzill i expressiu, des d’una humilitat literària sortida d’una ploma que sembla que no gosi escriure i que aconsegueix donar, des d’aquesta humilitat, el sabor de la poesia més delicada. Els poemes són de Maria Pallach i jo en guardo el recull que va anar a concurs. Afortunadament, no va ser l’any de la requisa; va ser del 1965, del primer any que vaig ser del jurat. Si haguéssim estat del 1966, potser no tindria el recull. Aquella gent van comportar-se d’una manera extraordinàriament fastigosa. Potser ens feien pagar la cèlebre tallada del cable per on amollava l’Arriba i Castro el seu sermó espanyolista el darrer any de l’Aplec de la Selva, el 1964."

Xavier Amorós: Temps Estranys III. Primera part. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre tercer (1961-1975) 479.