Després de la
presentació de Gosadies a Reus, la
reusenca de lletres Carme Andrade ha presentat el seu treball a Barcelona i ho
ha fet al Laboratori de Lletres, un espai prou conegut per l’escriptora, ja que
allí ha rebut l’assessorament literari i l’empenta necessària per aprofundir en
el camp de les lletres. Cal esmentar la calidesa amb què la Laia Terrón, ànima
de l’escola, va acollir l’acte i, també, el públic
present, entre el qual hi havia un bon grapat de reusencs i reusenques
residents a Barcelona.
En Francesc
Hernández, professor del Laboratori, en va fer la presentació centrant-se en la
personalitat literària de l’autora, qualificant-la de directa, incisiva,
sincera i sorprenent ja des dels seus inicis. També es va referir al treball concret
de Gosadies des del vessant més estilístic, destacant-ne la singularitat i la
varietat de formats que hi conté.
L’acte va comptar
amb la participació creativa de la poeta Mònica de Dalmau, també reusenca però
resident a Barcelona, la qual en un
primer moment va fer una lectura collage d’alguns dels textos i en una segona
intervenció va mostrar als presents com la tecnologia pot incentivar i
estimular la creació literària, en aquest cas en una acció de ressonàncies dadaistes:
reconvertir uns poemes d’altri en uns propis poemes –transformant, subvertint
l’ordre, etc. En aquest cas van ser alguns dels poemes publicats a Gosadies transformats, reconvertits,
contrastats... vegeu-ne uns exemples:
A redós
(Carme Andrade. Pàg. 21 de Gosadies)
A redós de la teva ànima exhausta
brosta el rostoll de l'absència.
No refarem de la cabana la volta.
Calcinada. Inclement. Erràtica en la teva
memòria.
Poema
intervingut:
A redós
brosta l'absència.
La clau de volta
calcina inclement.
No recordo.
(Mònica de Dalmau)
Sola
(Carme Andrade. Pàg. 27 de Gosadies)
Sola
nua
s'embarbussa
de mots roents
la lluna.
Poema
intervingut:
Sola
Sola, ment,
nua em prens (prems-tens)
i em capbusses (i m’embarbusses)
amb mots violents
de lluna.
(Mònica de Dalmau)