"Per un art conscient"
Josepa Filella Casanovas (Reus, 1947)
Converses Reusenques
«NW. La Revista de Reus», 121, desembre 2022
"Per un art conscient"
Josepa Filella Casanovas (Reus, 1947)
Converses Reusenques
«NW. La Revista de Reus», 121, desembre 2022
Infermera i activista social. Pionera dels equips professionals PADES, gràcies a la seva tenacitat i la formació rebuda en el camp del dolor i de les cures pal·liatives. Com a infermera a les consultes d’urologia i ginecologia del CAP Sant Pere va aportar la seva experiència per obrir camins de millora en tot el servei de salut pública del país.
Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 120, novembre 2022
«El forn de pa ha estat tota la meva vida»
Modesta Aragonès Barenys (Reus, 1935)
*
Llegiu l'entrevista en línia i/o descarregueu-la en PDF
Converses Reusenques
«NW. La Revista de Reus», 119, octubre 2022
Amb aquesta entrevista iniciem la secció 'Converses reusenques' a «NW. La Revista de Reus». Una sèrie de converses amb dones grans amb l'objectiu de fer un exercici de memòria que ajudarà a entendre la història recent de la ciutat i el paper que hi han jugat les dones.
Llegiu l'entrevista en línia i/o descarregueu-la en PDF
La resistència franquista es va fer des de molts fronts. Les escoles religioses eren camps de mines difícils de travessar, però sempre hi havia algú que creuava i navegava contra corrent, com el d’aquesta religiosa, mestra, catalanista i d’esquerres.
Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF
Al llarg de la història de la literatura es detecta que moltes escriptores van camuflar la seva identitat darrere un pseudònim masculí; si eren casades, n’hi havia que afegien el cognom del marit a la seva signatura. No és cap novetat, però cal recordar-ho, per recordar-les.
Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 116, juny 2022
El micro, la ploma i la lluita feminista van ser els elements d'una informadora que va viure les transformacions de la transició en primera persona
Lletraferides. «NW. La Revista de Reus», 113, març 2022
Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF
A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Fina Masdéu revisa la presència de dones en set antologies de poesia reusenca de la segona meitat del segle XX. El còmput final dona un total de quatre noms femenins enfront de més d'una vintena de masculins.
Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF
«NW. La Revista de Reus», 112, febrer 2022
A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Carme Puyol Torres parla d'Antònia Abelló i Fillella, paradigma del periodisme emergent femení durant la II República i de la repressió franquista sobre les dones militants i compromeses amb la causa republicana i catalana.
A la secció 'Lletraferides' de «NW. La Revista de Reus», la Reusenca de Lletres Carme Andrade parla de Tecla Martorell, una escriptora compromesa amb el seu temps, amb el seu entorn i amb el rol que els esdeveniments han fet viure a moltes dones a les quals ha dedicat una bona part de la seva producció literària.
Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF
A la secció 'Lletraferides' de «NW La Revista de Reus», donem a conèixer la poeta Conxita Nolla i Abelló (Duesaigües, 1920-2010), una autora que no aspirava a cap altre reconeixement a banda de la seva xarxa social de proximitat. Només la ciutadania de Duesaigües i d'altres pobles del Baix Camp van tenir el privilegi de sentir i d'assaborir la seva poesia. Va aconseguir l'objectiu de qualsevol creador artístic: arribar al cor d'uns receptors ideals.
Llegiu l'article en línia o descarregueu-lo en PDF
NW La Revista de Reus obre la secció 'Lletraferides' que anirà a càrrec de Reusenques de Lletres. Es tracta de donar a conèixer dones singulars i apassionades per les lletres, del nostre entorn —el Camp de Tarragona, però no exclusivament—, la majoria de les quals no han estat reconegudes com caldria.
Una nova col·laboració, després de dues temporades aportant-hi relats il·lustrats, que ens plau de manera especial perquè tenim l'oportunitat de contribuir a fer visibles escriptores, mestres, traductores... en definitiva, dones de lletres: Lletraferides.
![]() |
| Il·lustracions: Irene Salvat |
«NW La Revista de Reus», juliol 2021, núm. 106: 42-43
Descarregueu el relat en PDF
![]() |
| Victòria Rodrigo entrevista la geganta Japonesa tot prenent un vermut en una taula del Mercadal. Foto: Júlia Abelló |
La revista de la Festa major d’aquest 2021 tanca amb 'La Japonesa' la sèrie de converses que, des del primer any de l’aparició de la revista, el 2012, diversos escriptors i escriptores de la ciutat han mantingut amb els gegants de la ciutat. L'entrevista ha anat a càrrec de la Reusenca de Lletres Victòria Rodrigo que ens ha descobert el nom dels gegants japonesos —Hanako i Uko—i ha recollit una reivindicació de la geganta:
"Durant el ball —la Sonata dels Gegants—les gegantes hem d’esperar que els gegants ens vinguin a buscar, per després anar junts fins al centre i fer el darrer gir. Doncs bé, això ha de canviar, la coreografia del clàssic entremès encara que és moderna, nova del 1993, ha quedat obsoleta des de la mirada de la igualtat de gènere".
«NW La Revista de Reus», juny 2021, núm. 105:13-15
Descarregueu l'entrevista en PDF
![]() |
| Il·lustració: Lali Monasterio |
«NW La Revista de Reus», juny 2021, núm. 105:43
Descarregueu el relat en PDF
![]() |
| Il·lustracions: Natàlia Motos i Vallverdú |
«NW La Revista de Reus», juny 2021, núm. 105: 42
Descarregueu el relat en PDF