Reusenques de Lletres a Òmnium Cultural de Reus

Interessantíssima taula rodona!!!!

Felicitats, Marta!

Llaços secrets

Aquest és el títol de la nova novel·la, publicada per Cossetània, de la "Reusenca de Lletres" Marta Magrinyà. Una història, amb generoses dosis d'intrigues i d'amors, que ens passejarà per diversos indrets de la ciutat.
La presentació es va dur a terme en dos espais: al Mercadal, davant de Cal Navàs, i a la Llibreria Galatea.

UNA IDEA MÀGICA

Aquesta ha estat una aventura màgica per molts motius. En primer lloc, la idea de la Victòria Rodrigo i la Fina Masdéu va sorgir com sorgeixen totes les bones idees: des del cor però amb la intel·ligència i la preparació necessàries perquè es duguin a terme amb mestria. En segon lloc, elles van tenir la destresa d’engrescar el gruix d’autores locals que, en molts casos, no ens coneixíem entre nosaltres ni havíem compartit mai un projecte. Això ens va unir i divertir (tota la preparació va ser espontània i sincera, una autèntica experiència humana), ens va solidaritzar una mica més les unes amb les altres. Ara m’adono que som un grup privilegiat; les primeres escriptores reusenques amb veu, que no s’han d’amagar o utilitzar pseudònims. Escriptores que podem existir i brillar, i que tenim persones que vetllen per fer sentir les nostres paraules. Tots aquests mèrits, units a una edició fantàstica d’editorial Silva amb les meravelloses il·lustracions de la Fina Veciana (un gran descobriment per a mi), han dut el llibre a l’èxit. També desitjo esmentar la glossa perfecta que en va fer la Maria Pallach durant la presentació de l’obra en societat. Hi ha una part molt important de professionalitat i encert en tot, l’esperit pioner d’aquestes dues dones que seran recordades i imitades per establir un precedent tan lluminós. Però, especialment, hi ha la seva màgia i bellesa en voler homenatjar la nostra literatura, la nostra ciutat (sempre capdavantera en tantes coses) i el gènere femení com un extraordinari creador d’art sovint ignorat o silenciat per la història. Generositat i qualitat s’han unit en un projecte i el resultat n’és un encanteri màgic anomenat “Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, que la Fina i la Victòria han portat molt lluny, fins a l’eternitat. I de ben segur seguiran fent sortilegis en el futur… amb noves complicitats. Les meves felicitacions i agraïments a dues fades padrines per dur-nos tanta felicitat a totes nosaltres! També moltes gràcies a tots els reusencs i reusenques que sempre donen suport a les iniciatives locals amb vocació universal: compradors i usuaris, institucions, llibreters, entitats, mitjans de comunicació, seguidors fidels de les activitats… Són l’exemple i l’enveja de la major part de poblacions del món.

Marta Magrinyà

Crònica de la sessió 'Gust i disgust d'escriure'

Vaig assistir a la tercera sessió literària, i la veritat em van deixar fascinada.

Bé,  ja saps que això no em costa massa, fa poc temps que he entrat en el vostre univers literari, i per la porta petita (que ja m'està bé) però ahir, amb tota sinceritat em vaig identificar amb el que van explicar totes elles en conjunt.

 Amb el títol, " Gust i disgust", referint-se cadascuna a l’experiència en la seva modalitat d'expressió literària, el que els angoixa més i les satisfà, van mostrar la seva vessant més personal. No és per millorar-ne a una en detriment de l'altra però varen estar fantàstiques totes.

Va començar la Txell  Granados  amb la claredat que la caracteritza, amb la comparança d'escriure, amb un bon cafè, o amb un que et prens amb menys qualitat, si més no la idea. Va estar brillant, va seguir-la, l'Anna Figueres, que va exposar-ho molt bé això d'apropar la història d'abans per entendre el present i que la satisfacció ella la rebia al comprovar que has aportat quelcom de positiu amb el teu treball. Continuant el fil, la Isabel Olesti. Què t'haig de dir d'ella? Va explicar que el llegir molt va provocar la seva trajectòria, que gaudeix descrivint i escenificant com qui visualitza una pel·lícula, les olors, l'entorn.... Llavors va agafar el seu torn la Natàlia Borbonès, genial!!!! Es va descriure com a cronista i periodista que es mulla, ara no trobo la paraula, va descriure'ns tot el que es pateix, anant rere una noticia, el poc temps que es disposa per a sintetitzar-la i donar-la a conèixer, sempre al peu del canó, però que li agrada, i que el gust per ella, és la satisfacció de trobar-se algú i que li esmenti alguna crònica seva i la feliciti. M'encanta com és d’incisiva en els seus articles. Rere d'ella va prendre la batuta la Mariona Quadrada, inigualable en fer amena qualsevol xerrada en què està present, va dir sintetitzant molt, que publicar tants llibres de cuina arriba un moment que ja és una feina com altres, no pas un gust, que per ella aquest l’extreu quan ha fet algun escrit allargant-se en l'explicació o algun conte per curt que sigui, i gaudiria però, tenint temps lliure, del que no disposa, per dedicar-s'hi, i va acabar la magnífica Marta Magriñà, amb la seva intrèpida, dolça i exultant personalitat, ella ja sempre ha tingut clar d'escriure, explicant que ja de ben petita no parava d'escriure histories, llarguíssimes, i que gaudeix molt descrivint les històries i les viu, compartint-les amb els de més a prop, intercanviant opinions, vivint les vides dels personatges i que li surt una novel·la d'una tirada, n pot deixar-la fins que la finalitza, i això no vol dir que pugui estar tres o quatre anys sense fer-ne cap. Em vaig identificar totalment amb ella, en la seva manera de fer, i l'entenc molt bé, ja saps que sóc impulsiva per naturalesa i sento una necessitat gairebé malaltissa per a fer poemes a tort i a dret i m'encanta el que faig, em sento per fi molt bé amb mi mateixa, i en gaudeixo plenament i quan els tinc fets, passats a l'ordinador i els imprimeixo, quan els rellegeixo em sorprenc jo mateixa del resultat perquè diuen, exactament, el que volia dir.

Buf, no t'has cansat de llegir?

I com a colofó, va assistir, tota una deferència, el Jordi Agràs dels serveis territorials de l’àrea de cultura que va cloure l'acte.  Ja saps el que s’acostuma a dir en aquest casos, però va ser curiós que esmentés que aquest llibre fos reivindicatiu de dones ja que també n'hi ha molts d'homes que escriuen i em vaig mossegar la llengua per no saltar i dir que "on són doncs els que poden prendre la mateixa iniciativa de la Fina i la Victòria?” 

Una bona sessió. Amb afecte,

Montse Farrés

Recull fotogràfic de la sessió: Gust i disgust d'escriure

Ahir, al Casal de les Dones, les escriptores Natàlia Borbonès, Anna Figueras, Txell Granados, Marta Magrinyà, Isabel Olesti i Mariona Quadrada ens van explicar el gust i el disgust que els  suposa escriure.

L’acte va ser presentat per la Regidora Àngels Tello, i la cloenda va anar a càrrec del Delegat territorial de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs.

La sessió va resultar molt amena i molt interessant, perquè les escriptores van explicar, amb gràcia i sinceritat, algunes de les interioritats del seu procés creatiu.

En acabar la sessió va ser molta la gent que les va felicitar.

Moltes felicitats, escriptores ! 

Per ordre de dreta a esquerra: Marta Magrinyà, Mariona Quadrada, Isabel Olesti, Natàlia Borbonès, Txell Granados i Anna Figueras.

La propera sessió:

Reus literari

Data: dijous, 11 d’abril de 2013

Hora: 2/4 de 8 del vespre

Lloc: Centre de Lectura

Amb la participació de les escriptores: M. Lluïsa Amorós, Fina Masdéu, Marta Molas i Carme Puyol (i la lectura de textos d’Antònia Abelló); també hi col·labora l'artista plàstica Fina Veciana.

"Gust i disgust d’escriure" avui als Rentadors del Casal de les Dones

« Fer la bugada era tota una epopeia no gens brillant. Significava realitzar una sèrie d’operacions que tenien per objecte netejar la roba. I tot això sense tenir aigua a les cases, sense safareigs als domicilis. Mare de Déu de la Riera, quina pallissa. Les dones que també havien de parir, de criar els fills, teixir draps, cosir-los, apedaçar-los, netejar la casa, pastar farina, portar el pa al forn, i si eren al camp, fer feines de la terra; i aguantar unes i altres, la libido, més efervescent, de l’home, no tan extenuat, al final del dia; a aquestes dones, els calia fer la bugada, sense aixetes que ragessin, sense detergents ni suavitzants, sense cap mena de màquina».

                                                                   Xavier Amorós. Tomb de ravals

La bugada que ens explicava Xavier Amorós en el seu llibre acostumava a fer-se en rentadors públics com el que hi havia al barri del Carme i on avui celebrarem la tercera sessió literària de Lletres Reusenques.

Un espai de dones i on les escriptores: Natàlia Borbonès, Anna Figueras, Txell Granados, Marta Magrinyà,  Isabel Olesti i Mariona Quadrada ens parlaran del Gust i disgust d’escriure.

Hora: 2/4 de 8 del vespre

Lloc: Casal de les dones