El poeta i crític Sebastián Sánchez Juan escrivia un article l’any 1958 sobre l'Antologia de la poesia reusenca 1957, publicada pel Centre de Lectura, que deia:
“Si uno abre por el final la Antologia de la poesia reusenca mil nou-cents cinquanta-set encuentra unos momentos de una dama, doña María Cabré de Calderó, que aciertan a mitigar aquella sed indefinible que sentí el lector, yo mismo. Son versos apesadumbrados. No importa. Son poesía viva y limpia como los chorros del agua, María Cabré dice de su corazón asimilándolo a un barco:
Oh, mon vaixell creuant el mar,
reblert de flors que no han fruitat,
mancat d’alè de revifança,
mancat d’alè, que és llum i és bes
perfumant ones que després
esborraran ma escuma blanca!
Podeu llegir l’article complet en aquest enllaç:
Avui al vespre, cinquanta-cinc anys després d’aquesta crítica, la Maria Cabré ens parlarà de poesia, i també l'acompanyaran l’Agnès Toda, la M. Dolors Vallverdú, l’Aràntzazu Fonts, la Montse Farrés, la Carme Agustench i la Lena Paüls, que ho farà amb Ulls d’infant.
Serà en una nova sessió literària de les Lletres reusenques, la de l’Univers líric. I amb ulls d’infant, que se celebrarà a la Biblioteca Xavier Amorós a partir de 2/4 de vuit del vespre.
Mentrestant, tornem a les paraules del poeta Sánchez Juan:
“Uno va en busca de algo que le llene o que le aturda: el lector quiere sentirse expresado por el verbo del poeta.”
.jpg)
