S’instal·lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls

Irene Némirovsky, 1938

 «Després de la mort de la seva institutriu francesa, l’any que ella en feia catorze, Irene Némirovsky  va començar a escriure. S’instal.lava en un divan amb una llibreta sobre els genolls. Havia elaborat una tècnica novel·lesca que s’inspirava en l’estil d’Ivan Turguénev. Quan començava una novel·la, no tan sols escrivia la narració en sí, sinó també totes les reflexions  que la narració li inspirava, sense suprimir ni ratllar res. A més, coneixia amb precisió tots els seus personatges, encara que fossin secundaris. Omplia llibretes senceres per descriure’n la fesonomia, el caràcter, l’educació, la infantesa, les etapes cronològiques vitals. Quan tots els personatges havien arribat a aquest grau de precisió, amb dos llapis, un de vermell i un altre de blau, subratllava els trets essencials que volia conservar; de vegades només eren unes quantes línies. Aleshores passava ràpidament a la composició de la novel·la i després en redactava la versió definitiva.»

MYRIAM ANISSIMOV, pròleg de: Suite francesa, Iréne Némirovsky

Editorial La Magrana. Barcelona, 2012.

Iréne Némirovsky (Kiev, Ucraïna, 1903 - Auschwitz, 1942). D’entre les seves novel.les més cèlebres cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L’afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i el llop (1940) i l’edició pòstuma de Suite francesa (2004).

L’any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats  franceses i va ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir de tifus al cap d’un mes.