divendres, 28 d’octubre de 2016

Gosadies al Laboratori de Lletres de Barcelona

Després de la presentació de Gosadies a Reus, la reusenca de lletres Carme Andrade ha presentat el seu treball a Barcelona i ho ha fet al Laboratori de Lletres, un espai prou conegut per l’escriptora, ja que allí ha rebut l’assessorament literari i l’empenta necessària per aprofundir en el camp de les lletres. Cal esmentar la calidesa amb què la Laia Terrón, ànima de l’escola, va acollir l’acte i, també, el públic present, entre el qual hi havia un bon grapat de reusencs i reusenques residents a Barcelona.
En Francesc Hernández, professor del Laboratori, en va fer la presentació centrant-se en la personalitat literària de l’autora, qualificant-la de directa, incisiva, sincera i sorprenent ja des dels seus inicis. També es va referir al treball concret de Gosadies des del vessant més estilístic, destacant-ne la singularitat i la varietat de formats que hi conté.


L’acte va comptar amb la participació creativa de la poeta Mònica de Dalmau, també reusenca però resident a Barcelona,  la qual en un primer moment va fer una lectura collage d’alguns dels textos i en una segona intervenció va mostrar als presents com la tecnologia pot incentivar i estimular la creació literària, en aquest cas en una acció de ressonàncies dadaistes: reconvertir uns poemes d’altri en uns propis poemes –transformant, subvertint l’ordre, etc. En aquest cas van ser alguns dels poemes publicats a Gosadies transformats, reconvertits, contrastats... vegeu-ne uns exemples:

A redós 
(Carme Andrade. Pàg. 21 de Gosadies)
A redós de la teva ànima exhausta
brosta el rostoll de l'absència.
No refarem de la cabana la volta.
Calcinada. Inclement. Erràtica en la teva memòria.

Poema intervingut:
A redós
brosta l'absència.
La clau de volta
calcina inclement.

No recordo.
(Mònica de Dalmau)

Sola
(Carme Andrade. Pàg. 27 de Gosadies)
Sola
nua
s'embarbussa
de mots roents
la lluna.

Poema intervingut:
Sola
Sola, ment,
nua em prens (prems-tens)
i em capbusses (i m’embarbusses)
amb mots violents
de lluna.

(Mònica de Dalmau)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada