Converses amb ningú

Montse Farrés. © Teresa Juan de Lorenzo

Montse Farrés publica el primer poemari individual: Converses amb ningú (Silva Editorial), prologat per Xavier Amorós,  on l'autora aplega poemes de diverses èpoques. Hi trobem el jo poètic desencisat que s'empara en la casa del llenguatge i que defuig l'afectació. Hi trobem uns poemes de bellesa diàfana, de penetrant tristesa pel pas del temps. Una veu de dona que es desdobla sensible i apassionada per aprofundir en la coneixença de si mateixa, en un  monòleg delicat i sensual, un soliloqui en la majoria de poemes sense destinatari, si fa no fa com l'oxímoron que porta per títol el llibre que ara presenta. Llegiu l'apunt sencer al blog «Pont d'Enseula»

Estic plena de mi mateixa,
però en el meu interior
la guerra no cessa, i és una
lluita constant entre cor i ment.
En els mots, tot és lícit.
MONTSE FARRÉS. Converses amb ningú
fragment del poema "Mentre la casa reposa"