dilluns, 28 d’octubre de 2013

Crònica d’entrega de tres premis el 26 d’octubre de 2013

El  dissabte 26 vaig tenir l’immensa satisfacció de recollir dos premis de casa nostra.  El  “XI Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós”, convocat per l’entitat  reusenca “Centre d’Amics  de Reus”i que des de l’any passat també convoca el “Reina Margarida de Prades”, d’aquí ve que enguany es fes l’entrega d’ambdós premis a la vila de Prades.
En iniciar-se l’acte, desprès de presentar als membres del jurat i davant del president de l’entitat i de l’alcaldessa de Prades, un component del jurat va llegir l’acte nomenant al guanyador, en aquest cas dos guanyadors ja que he obtingut el premi ex-equo ( em parteixo la dotació) no pas el lloc, amb Lleonard del Rio, d’Igualada, a qui vaig cedir el lloc perquè llegís la seva obra guanyadora, d’un registre excepcional...
En acabar, em va tocar el torn, i, desprès d’expressar la meva satisfacció immesurable, i visiblement emocionada,  havia de procedir, a llegir un tast del meu recull premiat,  però, aprofitant que tenia a mà, tan al Josep M. Roig com a la Dolors Quintana –els dos reconeguts recitadors- i amics personals, els hi vaig demanar que fossin la meva veu.  La Dolors va llegir  del recull premiat amb títol “Cafè exprés”...  els poemes “La cafeteria (el Còmics)”, “Ja torna a ser diumenge” i “Vine...”.
Acte seguit, es va procedir  a nomenar al guanyador del “II Reina Margarida de Prades” que amb el recull “Mont-ral” va obtenir el premi, el meu recull.
Al fer-me l’entrega del diploma acreditatiu, vaig aclarir als presents per quina raó em sentia tan emocionada, i aquest vegada, la veu al tast del  meu recull, als poemes “Mont-ral” i “A l’hora foscant” la va posar el Josep M. .
Dos premis, en un matí!... ja costa de digerir, però per la tarda  havia d’anar a Parets del Vallès, on , el Niu d’Art Poètic havia convocat el “26è. Premi de poesia inèdita, homenatge a Salvador Espriu” on jo participava amb el poema “El prestidigitador” i que ja m’havien comunicat que era guanyador, amb quatre més. Vaig llegir-lo, desprès que un membre del jurat, fes un anàlisi del poema,  i se’m va fer entrega d’un diploma acreditatiu amb menció honorífica.
Un dia per recordar, cansada però feliç de veure reconeguts  d’aquesta manera els meus poemes.

Montse Farrés






Vine

 Vine cap a mi,
l’univers és sord
i no ens sentirà ningú.
Deleja l’últim glop
de bon vi amb cos, 
paladeja’l, aspira el seu flaire
i consigna així, que he existit.

1 comentari: