diumenge, 7 d’abril de 2013

Crònica de la sessió 'Gust i disgust d'escriure'

Vaig assistir a la tercera sessió literària, i la veritat em van deixar fascinada.
Bé,  ja saps que això no em costa massa, fa poc temps que he entrat en el vostre univers literari, i per la porta petita (que ja m'està bé) però ahir, amb tota sinceritat em vaig identificar amb el que van explicar totes elles en conjunt.
 Amb el títol, " Gust i disgust", referint-se cadascuna a l’experiència en la seva modalitat d'expressió literària, el que els angoixa més i les satisfà, van mostrar la seva vessant més personal. No és per millorar-ne a una en detriment de l'altra però varen estar fantàstiques totes.
Va començar la Txell  Granados  amb la claredat que la caracteritza, amb la comparança d'escriure, amb un bon cafè, o amb un que et prens amb menys qualitat, si més no la idea. Va estar brillant, va seguir-la, l'Anna Figueres, que va exposar-ho molt bé això d'apropar la història d'abans per entendre el present i que la satisfacció ella la rebia al comprovar que has aportat quelcom de positiu amb el teu treball. Continuant el fil, la Isabel Olesti. Què t'haig de dir d'ella? Va explicar que el llegir molt va provocar la seva trajectòria, que gaudeix descrivint i escenificant com qui visualitza una pel·lícula, les olors, l'entorn.... Llavors va agafar el seu torn la Natàlia Borbonès, genial!!!! Es va descriure com a cronista i periodista que es mulla, ara no trobo la paraula, va descriure'ns tot el que es pateix, anant rere una noticia, el poc temps que es disposa per a sintetitzar-la i donar-la a conèixer, sempre al peu del canó, però que li agrada, i que el gust per ella, és la satisfacció de trobar-se algú i que li esmenti alguna crònica seva i la feliciti. M'encanta com és d’incisiva en els seus articles. Rere d'ella va prendre la batuta la Mariona Quadrada, inigualable en fer amena qualsevol xerrada en què està present, va dir sintetitzant molt, que publicar tants llibres de cuina arriba un moment que ja és una feina com altres, no pas un gust, que per ella aquest l’extreu quan ha fet algun escrit allargant-se en l'explicació o algun conte per curt que sigui, i gaudiria però, tenint temps lliure, del que no disposa, per dedicar-s'hi, i va acabar la magnífica Marta Magriñà, amb la seva intrèpida, dolça i exultant personalitat, ella ja sempre ha tingut clar d'escriure, explicant que ja de ben petita no parava d'escriure histories, llarguíssimes, i que gaudeix molt descrivint les històries i les viu, compartint-les amb els de més a prop, intercanviant opinions, vivint les vides dels personatges i que li surt una novel·la d'una tirada, n pot deixar-la fins que la finalitza, i això no vol dir que pugui estar tres o quatre anys sense fer-ne cap. Em vaig identificar totalment amb ella, en la seva manera de fer, i l'entenc molt bé, ja saps que sóc impulsiva per naturalesa i sento una necessitat gairebé malaltissa per a fer poemes a tort i a dret i m'encanta el que faig, em sento per fi molt bé amb mi mateixa, i en gaudeixo plenament i quan els tinc fets, passats a l'ordinador i els imprimeixo, quan els rellegeixo em sorprenc jo mateixa del resultat perquè diuen, exactament, el que volia dir.
Buf, no t'has cansat de llegir?
I com a colofó, va assistir, tota una deferència, el Jordi Agràs dels serveis territorials de l’àrea de cultura que va cloure l'acte.  Ja saps el que s’acostuma a dir en aquest casos, però va ser curiós que esmentés que aquest llibre fos reivindicatiu de dones ja que també n'hi ha molts d'homes que escriuen i em vaig mossegar la llengua per no saltar i dir que "on són doncs els que poden prendre la mateixa iniciativa de la Fina i la Victòria?” 
Una bona sessió. Amb afecte,
Montse Farrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada