Us hi convidem!!!

Absència

Absència és un dels relats finalistes del premi Vent de Port 2013 i l'autora, una lletra reusenca, Carme Andrade. Forma part del volum Magranes i altres narracions. Pagès editors, Lleida 2014.

El segon llibre de les Reusenques de Lletres

Il·lustració de la coberta: Fina Veciana (2014)

Aquest dijous, 3 d'abril, presentem el segon llibre del col·lectiu. A la Biblioteca Central Xavier Amorós, a les 8 del vespre. Parlaran Alfred Arola (editor), Joaquim Sorio (regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus) i M. Rosa Molas (responsable del fons històric de la Biblioteca del Centre de Lectura).
Us hi esperem!

Converses amb ningú

Montse Farrés. © Teresa Juan de Lorenzo

Montse Farrés publica el primer poemari individual: Converses amb ningú (Silva Editorial), prologat per Xavier Amorós,  on l'autora aplega poemes de diverses èpoques. Hi trobem el jo poètic desencisat que s'empara en la casa del llenguatge i que defuig l'afectació. Hi trobem uns poemes de bellesa diàfana, de penetrant tristesa pel pas del temps. Una veu de dona que es desdobla sensible i apassionada per aprofundir en la coneixença de si mateixa, en un  monòleg delicat i sensual, un soliloqui en la majoria de poemes sense destinatari, si fa no fa com l'oxímoron que porta per títol el llibre que ara presenta. Llegiu l'apunt sencer al blog «Pont d'Enseula»

Estic plena de mi mateixa,
però en el meu interior
la guerra no cessa, i és una
lluita constant entre cor i ment.
En els mots, tot és lícit.
MONTSE FARRÉS. Converses amb ningú
fragment del poema "Mentre la casa reposa"

Llibre de la Montse Farrés

I aquest proper dijous, 27 de març, és la Montse Farrés, una altra "Reusenca de Lletres", qui presenta el seu poemari. Al Centre d'Art Cal Massó, a les 8 del vespre.

Llaços secrets

Aquest és el títol de la nova novel·la, publicada per Cossetània, de la "Reusenca de Lletres" Marta Magrinyà. Una història, amb generoses dosis d'intrigues i d'amors, que ens passejarà per diversos indrets de la ciutat.
La presentació es va dur a terme en dos espais: al Mercadal, davant de Cal Navàs, i a la Llibreria Galatea.

Letargia

A totes les dones que han resistit i han vençut...


Dels llavis furients,
paraules com escarbats pudents
s'escampaven en terreny erm.
I a ella, res la commovia.

Havia despertat de la letargia hivernal,
de la inviolabilitat del silenci
se sabia forta enmig del bassal.

Del llarg fred havia après la contenció necessària,
la fugacitat de la paraula.

Decidida,
creuaria l'aire escampant pols de marbre.

( Carme Andrade )

Lleixes exclusives

Aquesta és la biblioteca -magnífica- de Xosé Saramago i Pilar del Río, a Tías (Lanzarote). Ella va voler dedicar un angle de la sala als llibres escrits per dones; ell opinava que no era una idea gaire encertada... Sigui com sigui, la idea va bé per apamar realitats, i per plantejar-nos un cop més les eternes preguntes sobre les dones escriptores, l'espai que ocupen en el món de la literatura, la consideració en què se les té, i etc. etc.; també, i molt important, ens serveix per corroborar que no hi ha, ni de bon tros, totes les que hi hauria d'haver; és a dir, les que hi són, però no consten enlloc (no en aquesta biblioteca en concret, no, sinó en l'àmbit literari).

La petita lectora

Avui us presento una petita escultura, l'autora de la qual és la reusenca Lourdes Gavarró. La fotografia ha estat una gentilesa de la mestressa de la petita escultura, que em va obrir casa seva per poder-la realitzar.

Una joveneta que llegeix entusiasmada i que amb un lleu i serè somriure ens recorda el plaer sempre renovat de la lectura.

Poesia

Obra de la reusenca Mercè Bessó, aquesta escultura es titula Poesia. 

El primer bronze que va realitzar l'artista portava una frase relacionada amb la poesia a la coberta del llibre obert. Quan l'autora la va tornar a fondre ens comenta que no va voler escriure-hi res perquè fos el mateix espectador qui s'imaginés què estava llegint.

I aquí la tenim: reflexiva i delicada.

Al Puig de Randa

En una cova del Puig de Randa, el savi Ramon Llull va escriure la seva Ars, l'ambiciosa obra filosòfica amb la qual pretenia arribar a la Veritat. La cultura popular de Mallorca recull una llegenda relacionada amb la seva estada a Randa: l’existència de la «mata escrita», un llentiscle les fulles del qual estarien plenes de línies i punts que, en algun codi oriental, reflecteixen les paraules dictades per Déu al mestre il·luminat.

Ara al Puig de Randa hi viu una petita comunitat de monjos, hi ha una hostatgeria per a pelegrins i un restaurant. També es troba una biblioteca amb exemplars plens d'història tancats en armaris com el de la fotografia.

Crònica d’entrega de tres premis el 26 d’octubre de 2013

El  dissabte 26 vaig tenir l’immensa satisfacció de recollir dos premis de casa nostra.  El  “XI Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós”, convocat per l’entitat  reusenca “Centre d’Amics  de Reus”i que des de l’any passat també convoca el “Reina Margarida de Prades”, d’aquí ve que enguany es fes l’entrega d’ambdós premis a la vila de Prades.

En iniciar-se l’acte, desprès de presentar als membres del jurat i davant del president de l’entitat i de l’alcaldessa de Prades, un component del jurat va llegir l’acte nomenant al guanyador, en aquest cas dos guanyadors ja que he obtingut el premi ex-equo ( em parteixo la dotació) no pas el lloc, amb Lleonard del Rio, d’Igualada, a qui vaig cedir el lloc perquè llegís la seva obra guanyadora, d’un registre excepcional...

En acabar, em va tocar el torn, i, desprès d’expressar la meva satisfacció immesurable, i visiblement emocionada,  havia de procedir, a llegir un tast del meu recull premiat,  però, aprofitant que tenia a mà, tan al Josep M. Roig com a la Dolors Quintana –els dos reconeguts recitadors- i amics personals, els hi vaig demanar que fossin la meva veu.  La Dolors va llegir  del recull premiat amb títol “Cafè exprés”...  els poemes “La cafeteria (el Còmics)”, “Ja torna a ser diumenge” i “Vine...”.

Acte seguit, es va procedir  a nomenar al guanyador del “II Reina Margarida de Prades” que amb el recull “Mont-ral” va obtenir el premi, el meu recull.

Al fer-me l’entrega del diploma acreditatiu, vaig aclarir als presents per quina raó em sentia tan emocionada, i aquest vegada, la veu al tast del  meu recull, als poemes “Mont-ral” i “A l’hora foscant” la va posar el Josep M. .

Dos premis, en un matí!... ja costa de digerir, però per la tarda  havia d’anar a Parets del Vallès, on , el Niu d’Art Poètic havia convocat el “26è. Premi de poesia inèdita, homenatge a Salvador Espriu” on jo participava amb el poema “El prestidigitador” i que ja m’havien comunicat que era guanyador, amb quatre més. Vaig llegir-lo, desprès que un membre del jurat, fes un anàlisi del poema,  i se’m va fer entrega d’un diploma acreditatiu amb menció honorífica.

Un dia per recordar, cansada però feliç de veure reconeguts  d’aquesta manera els meus poemes.

Montse Farrés

Vine

 Vine cap a mi,

l’univers és sord

i no ens sentirà ningú.

Deleja l’últim glop

de bon vi amb cos, 

paladeja’l, aspira el seu flaire

i consigna així, que he existit.

A la Tate Modern, la gent també va a la recerca de llibres

Un instant de la biblioteca de la Tate Modern captat mentre pujàvem les escales mecàniques.Tothom hi té accés i l'entrada al museu és gratuïta.

Londres és un exemple d'universalització de la cultura. L'art, la música i els museus en general són a l'abast de tothom, cosa que em fa pensar en el nostre país ara i abans de la crisi.

Primeres lectures

A aquest grup escultòric l'he batejat com Primeres lectures. En realitat, no n'he pogut esbrinar el nom de l'autor o de l' autora, ni en sé el títol.

A la ciutat de Santa Fe de l'estat de Nou Mèxic i situat a l'entrada d'unes galeries comercials, hi ha tot un grup de petits lectors i lectores al voltant d'una dona, que suposem representa la mare. 

La figura femenina, tradicionalment ha estat la gran transmissora del saber, sigui com a mare o àvia, sigui exercint el magisteri en els primers anys d'escola. Això ens portaria a especular sobre el paper actual de la dona en els primers aprenentatges dels infants. Les mares de la nostra societat llegeixen o expliquen contes als seus fills abans d'anar a dormir? O potser ho fan els pares? O potser ja no la fa ningú de la família aquesta tasca tan decisiva en la formació humana dels infants?

Una jove lectora

        Esperanza caminado (1998)
Julio López Hernández

Aquesta lectora que us presento és l'Esperança i ens surt al pas tot passejant per la ciutat d'Oviedo, davant del Teatre Campoamor.

Segurament acaba de sortir de l'escola i sembla que no en tingui prou amb els llibres de la classe, ja que continua embadalida amb la lectura mentre va fent camí. 

No us agradaria conèixer la història que l'aïlla del carrer i dels passejants que l'observem encuriosits?