Demà, dijous 11 de juliol

la primera sessió de "Poesia i colors", als Jardins de l'IMAC.

Accediu al blog de la Fina Veciana per tenir-ne més informació

La natura, quin encant... quin encís per la mirada!

Les reusenques de lletres encetem l'estiu!!

L'estiu ens acull amb una lluminositat, una calidesa i un ritme cadenciós que impregnen d'optimisme i d'energia els dies i les nits.
I volem celebrar-ho oferint-vos tres sessions de poesia i color als Jardins de la Casa Rull, els dijous 11, 18 i 25 de juliol, a les 9 del vespre. L'espai, magnífic; les poesies, de les reusenques de lletres; els rapsodes, lectors sensibles, companys i amics; el toc de color, de la Fina Veciana.
Us convidem a passar, doncs, uns agradables vespres deixant-vos portar i seduir per les paraules i les veus més suggestives.
(Accediu a la pàgina de premsa del bloc: seguim essent notícia).

"...i llepo, àvida d'estiu, les gotes de mar que m'han esquitxat els llavis"

Més informació aquí 
I també aquí

Segon premi al XXI Certamen de Primavera de Poesia Antoni Massanell, de Vilafranca del Penedès

Títol del recull premiat: “Sense saber...”

«La nit es feta d’hores gelades, buides i mortes, m’adormo a l’alba quan la natura deixa de badallar»

Sense mots...

Sense mots,

igual tornen les tardors i primaveres

com a les ciutats s’apaguen

i s’encenen els semàfors.

Els somnis s’esvaeixen, són indesxifrables.

Com els diccionaris són sepulcres de paraules,

els poemes bells, ningú ja no els recorda,

i el dia més impensat em moriré

i de res valdrà un epitafi.

Vaig envellint, la vida passa –mereix la pena?

i potser me n’aniré,

sense escriure el que voldria.

Jo em confonia

Jo em confonia,

esguardava onades

sense abastar l’horitzó.

I qui ets tu, que no sóc jo

però que em saps com ningú?

On eres? On romanies fins ara?

Vull recordar els somnis

que l’oblit no ha fos

i tota la saviesa ancestral

que no recordo

del meu abans perdurable,

per entendre’m i acceptar

qui m’habita sense límits.

He de superar la prova de saber,

Abans que els meus dies

no concloguin.

Allà em diràs qui ets tu, si no sóc tu.

T’espero dins el somni

Rere els vidres,

rebo la càlida escalfor del sol

just quan pressentia el glaç

com quallava ben endins.

L’acullo com qui acull la nit.

Tanco els ulls i somiejo

com ahir, com abans d’ahir

i m’adono que el meu món

no gira, va d’un somieig a l’altre

com aigua que davalla

en silenci sobre els còdols d’un riu,

una petita conquesta assolida

quan t’espero a les nits

dins el somni que no vull que fugi.

                       

La mà escriu

La mà escriu, incansable,

ferint el full immaculat

amb el seu determini.

Mil ocells aletegen:

paraules disperses, esvalotades.

Haig d’endarrerir la tarda,

romandre distant,

esguardar el cel nítid

lliure de nuvolades,

la remor llunyana

de sorolls coneguts

per trobar-me. M’he perdut.

Les reusenques de lletres estem d’enhorabona!!

Montse Farrés: segon premi al XXI Certamen de Primavera de poesia Antoni Massanell de Vilafranca del Penedès.

Crònica realitzada per la mateixa autora.

És difícil d’imaginar que, quan algú presenta un treball a un certamen de poesia, ho faci sense la il·lusió de guanyar. Penses que potser l’atzar et somriu aquesta vegada, però aquesta fantasia dura una estona, perquè quan et centres, t’adones que entres a competir amb participants molt ben preparats i la llista de concursants és sovint molt extensa. Però, com que m’agrada el que faig, la balança es decanta per provar-ho.

Al cap i a la fi, què hi pots perdre? El nombre de còpies del treball que demanen.  Les despeses d’enviar-lo. La dedicació. I, finalment, el desencís. Per aquest ordre i en aquest ordre; rés es malmet massa, excepte l’ànim. Però en  alguna ocasió, reps una trucada en la qual et notifiquen que has obtingut un premi, i llavors la satisfacció és tan indescriptible que t’oblides de tots els desencisos deixats enrere. No té importància si has quedat en primer lloc, o en segon, com ha estat en aquest cas (val a dir que no t’ho aclareixen mai a l’avançada). El que compta és que has competit amb 108 treballs, i que un jurat format per tres persones qualificades ha triat el teu recull com segona opció. I quan això succeeix  més d’un cop, agrada pensar que l’atzar no se t’acara per casualitat, i, tot i que et sorprèn, et fa feliç saber que agrada el que escrius.

A Vilafranca em van acollir amb una deferència que vaig agrair amb unes paraules.

Primer, vaig agrair vivament poder participar en un certamen com el seu de tan llarga trajectòria, tot afegint que, sense aquests certàmens, els que gosem o pretenem expressar-nos per mitjà de la poesia, no tindríem l’oportunitat de donar a conèixer  (encara que sigui fugaçment) el nostre treball.

Vaig dir que venia de Reus, i que trobava curiós que el segon treball de qui dóna nom al certamen, Antoni Massanell i Esclassans, amb títol Crit, s’hagués editat  precisament a Reus  l’any 1962; havia trobat un nou vincle entre les dues ciutats.

Vaig exposar el que és per a mi la poesia: “la poesia ha de ser com un dolç

murmuri a cau d’orella. M’agrada molt la poesia. Per estrany que sembli, el meu món interior em permetria viure sense res més a fer que expressar-me, o sigui: escriure, llegir i pensar”. Novament vaig donar les gràcies, i aquest va ser el moment  en què em van fer llegir el recull dels quatre poemes premiats.

Vilafranca del Penedès 1-6-2013

Missatge des d'Illescas (Toledo)

La nostàlgia de St Jordi m'ha portat a remenar per la xarxa i... m'he trobat amb una sorpresa fantàstica que no m'esperava!  No t'imagines quina il·lu m'ha fet trobar-te!!!!!

Espero que sigui l'inici de moooooooooooooooltes publicacions!

Gloria

M. Dolors Vallverdú rep un premi a Tolosa de Llenguadoc

Text de la presentació del llibre

Vegeu aquí  
el text de la presentació de  
Lletres reusenques. Reusenques de lletres, 
 a càrrec de Maria Pallach Estela, 
escriptora i llibretera. 

Centre de Lectura de Reus
14 d'abril de 2013

Maria Pallach Estela, gràcies

Estimada Maria,

Dir-te que em va agradar molt la presentació que vas fer de «Lletres Reusenques. Reusenques de Lletres» no vol dir gran cosa. Per tant, intentaré en aquest correu explicar-te per què em va emocionar.

D'entrada no sé a qui se li devia ocórrer pensar en tu per fer-ne la presentació, però la va encertar de mig a mig. Em sembla que, a part de la Fina i de la Victòria, ningú més (l'Isidre, potser?) a Reus va ser present a les quatre sessions. Aquest fet et va donar una visió àmplia de les protagonistes del projecte i les teves impressions van formar part de la presentació de llibre, cosa que va relligar el conjunt i va aportar sentit a tot plegat.

Al meu parer, hi havia tres assumptes sensibles que, segons com s'enfoquessin, podien enfonsar la presentació —i de retruc tot el cicle—, que les dues impulsores havien portat al màxim de qualitat, delicadesa  i rigor: dones, escriptores, Reus. ¿T'imagines aquestes tres bombes a les mans de segons qui? Se'm posa la pell de gallina pensant que algú hagués parlat de literatura feminista de campanar.

Tu, Maria, vas parlar de literatura. I això ens fa grans.

¿I com ho vas transmetre? Amb l'emoció de qui estima i la propietat de qui sap de què està parlant. Una lliçó, un model a seguir.

Ara ja saps, estimada Maria, per què em va emocionar la teva presentació. La millor de les presentacions que podíem tenir les vint-i-tres reusenques de lletres implicades en el projecte que van somiar i van fer realitat dues reusenques de lletres. Estem d'enhorabona.

M'agradaria poder gaudir del teu text, estaria bé publicar-lo al blog per compartir-lo amb tothom. 

Una abraçada ben forta,

Lena Paüls 

Correu enviat a Maria Pallach, 21.4.2013