Dietari inconstant (Fragments), de Fina Masdéu

Dona escrivint sobre la taula (1905)
Thomas Pollock

En acabat de dinar, repasso aquestes notes de dietari que escric de manera massa irregular, a batzegades, i m’aturo en les reflexions […]. Alice Munro rebrà el premi Nobel de literatura. Si no en sabíem gran cosa, ara és el moment de posar-nos al dia: una dona senzilla, gran observadora de l’entorn […]. Una obra feta de relat, un gènere que ha hagut de batallar sempre per gaudir del mateix reconeixement que la novel·la. La narració breu és, massa sovint, considerada la germana menor de les grans històries de ficció, com si les dificultats per concentrar en unes poques pàgines un moment, una vivència, un gest, fóssim ínfimes davant l’exuberància que ostenten els fets novel·lats en centenars de fulls.

FINA MASDÉU. Dietari inconstant (fragments), a Biblioteques Personals.
Arola Editors, 2014: 157 i 160.

Amnèsia, de Carme Andrade

Llegint en el jardí (1915)
Nicolay Bogdanov-Belsky

Són còmplices d'un mateix secret que els té units sense conèixe's. Sense conèixer la vida de l'altre. No saben on viuen, no saben amb qui viuen, no en saben res de la seva vida passada ni de la seva vida diària. Però saben molt del moment present. Viuen plenament els moments de les lectures. No necessiten res més l'un de l'altre.

CARME ANDRADE, Amnèsia, a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 90

La biblioteca personal, de Lena Paüls

Nena llegint (1890). Auguste Renoir

La biblioteca personal conté documents biogràfics. Cada llibre entra a casa o el llegeixo en un moment determinat, forma part del meu itinerari formatiu. Ara hi entren comptats volums. Sóc de rellegir, de retrobar llibres amics que en una primera lectura em van seduir. No sempre en surten ben parats, en la lectura que en faig ara, però m'agrada revisitar-los, amb el que sóc ara, amb el que he anat oblidant i aprenent pel camí.

LENA PAÜLS, La biblioteca personal, a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 80

Llom de libèl·lules daurades, d'Aràntzazu Fonts

La lectora (1910)
Frank Weston Benson

Veig
els forats als prestatges
dels llibres deixats que mai no tornaran.

Recordo
els punts que marcaven
passatges secrets de senyals amb llapis.

Anhelo
la col·lecció inacabada
que podria omplir de color uniforme l'espai.

Busco
el sol de la tarda.

ARÀNTZAZU FONTS PALLACH, Llom de libèl·lules daurades,
a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014

La casa de les esquelles, de M. Lluïsa Amorós

Dona llegint (1876)
Giovanni Boldini

Al carrer ja s'havia fet fosc, la Ruth seguia immersa dins de Vacances de Suècia. La porta de vidres de la biblioteca s'havia obert a poc a poc, Kornelia contemplava la seva filla, amb les cames arrupides a la butaca, amb la pantalla del llum de peu com a única il·luminació en la immensa sala. Kornelia s'hi va acostar i va somriure, ella sabia que aquells moments de la infantesa de la Ruth, serien un tresor que mai no oblidaria.

M. LLUÏSA AMORÓS, La casa de les esquelles,
a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 57

Sala de reserva, de Victòria Rodrigo

Dona llegint (1668-70)
Pieter Janssens Elinga

No és nou per a la biblioteca rebre llegats post mortem, així que hom arriba a entendre la preocupació d'aquells que estimen els llibres per saber què se'n farà quan ells no hi siguin. Tanmateix, el contingut de la capsa m'inquieta des d'aleshores: no sé explicar-ho però presagiava que aquella herència seria quelcom més que una donació qualsevol. Durant uns instants la miro encuriosida i l'analitzo pausadament. Finalment, l'obro amb una barreja d'il·lusió i de temeritat.

M. VICTÒRIA RODRIGO, Sala de reserva, a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 27

Pròleg de Montserrat Flores a Biblioteques personals

Katia llegint (1968) Baltasar Kłossowski de Rola

Abans de formar part de cap biblioteca (personal o no), els llibres s'han d'escriure i s'han d'editar. Aquesta frase seria una evidència innecessària si visquéssim en una societat normal. Però resulta que a casa nostra, durant segles per a una part de la població escriure i publicar no pogué ser una activitat normal, sinó un acte d'entrebancs i de connotacions de resistència. Una part marcada per una llengua i una cultura o per un gènere.

MONTSERRAT FLORES, del Pròleg a Biblioteques Personals.
Arola Editors, 2014: 22-23

No és cap erra de REBAIXES, és el logo de Reusenques de lletres!

L'autora del logo és l'artista plàstica Fina Veciana, que també és l'autora de les dues pintures de les portades de Lletres de Reusenques i Biblioteques personals (vegeu columna de la dreta).

Benvolguts Reis Mags d'Orient...

Un propòsit

Ja ha arribat el Tió. Bon Nadal!

Pel Tió i pels Reis regaleu 

Biblioteques personals,

amb textos de: 

M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade,

Montse Farrés, Montserrat Flores, 

Aràntzazu Fonts, Txell Granados, 

Marta Magrinyà, Fina Masdéu,

 Lena Paüls,Victòria Rodrigo, 

Agnès Toda i  M. Dolors Vallverdú 

(Arola Editors, 2014).

Bona lectura! Bones Festes!

Reusenques de lletres

Eixamplem l'àmbit de distribució

Ara, Biblioteques personals també es pot adquirir a la Llibreria Documenta (C/. Pau Claris, 144), de Barcelona. A Reus, el trobareu a les llibreries Gaudí, Araceli, Roslena (Oques) i Galatea.

Entrada a la Llibreria Documenta.

Interior de la llibreria barcelonina.

Ara, a Facebook i a Twitter

 

Les activitats de Reusenques de Lletres 

també es poden seguir per Facebook i Twitter. 

 

Cliqueu els logos i feu-vos-en seguidors.

"Biblioteques personals" a la revista Lletres

Estem d'enhorabona! Entre la selecció de llibres d’assaig de la revista Lletres hem trobat: 

Biblioteques personals

Revista Lletres, desembre 2014-2015, núm 66, pàg. 40.

TopLlibres

Revista NW, 28, juny 2014

Biblioteques personals va ser un dels llibres més venuts a Reus.

Entrar en aquestes Biblioteques personals és trobar-se amb el passat, el present i el futur confabulats amb una amalgama de gèneres literaris per tal d'oferir un llibre peculiar —un llibre sobre llibres– que voldria no deixar cap legens indiferent.

Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, a 'Legenti', 

dins Biblioteques personals, p. 15



Llegiu-ne aquí el text de presentació, de M. Rosa Molas