Va començar a la biblioteca

Als Bibliorelats que he tingut el gust de llegir com a component del jurat,  hi ha una bona mostra de situacions reals i fictícies, en què l'espai de la biblioteca esdevé un espai únic per explicar amors i desamors i per relatar relacions amistoses, amoroses i familiars. I coincidències literàries, en les pauses que jo feia com a jurat del concurs Bibliorelats, anava llegint a estones la novel·la  L'estiu sense homes de la Siri Hustvedt. Doncs bé, La Mia, la protagonista de L'estiu sense homes, ens ofereix una petita joia literària inserida dintre de la seva novel·la i ambientada en una biblioteca. Un bon exemple de bibliorelat en què l'erotisme i el sexe juguen un paper important. Què fa que les biblioteques tinguin aquest aire que les fa ser un bon escenari per al joc i el flirteig amorós? Veiem-ho tot seguit.

Va començar a la biblioteca, amb Kant. Les biblioteques són fàbriques de somnis sexuals. La llangor t'hi porta. El cos ha de trobar la posició -una cama creuada, el palmell on et recolzes, una esquena que s'estira- però no té res a fer. T'hi porten la lectura i l'anar aixecant els ulls del text; el cervell es desentén del llibre i se'n va cap a una cuixa o un colze, real o imaginat. La penombra de les lleixes t'hi porta, perquè suggereix coses amagades. L'olor seca del paper i de les cobertes t'hi porta, i molt possiblement l'olor de cola vella també. No era un Kant difícil: La crítica de la raó pràctica,  molt més senzilla que no pas la pura, però jo tenia vint anys i la pràctica ja era prou difícil, i ell es va acotar cap a mi per veure quin llibre llegia. L'alè càlid, la barba, molt a prop. La camisa blanca del professor B., l'espatlla a dos centímetres de la meva. Em vaig enravenar tota, però no vaig dir res. Llavors ell va llegir alguna cosa en veu molt baixa, però l'única paraula que vaig entendre va ser tutela. La va dir lentament, emfasitzant cada síl·laba, i ja vaig ser tota seva. La cosa va acabar malament, com se sol dir, sigui qui sigui qui diu aquestes frases, però la mirada d'ell quan em despullava -"No, primer la brusa. Ara la faldilla. A poc a poc"-, els dits llargs que es movien lentament pel meu pèl púbic i que després s'enretiraven, burxant-me, somrient, fent-me desesperar; aquells plaers libidinosos de la biblioteca un cop tancada els guardo molt bé a la memòria.

(L'estiu sense homes. Siri Husvedt )